La incògnita d’aquest diumenge electoral

Escric aquestes ratlles al cap d’un dissabte de reflexió. Tampoc hi he destinat gaire estona. Tenia el vot decidit i tenia clars els motius de la meva decisió: un vot que vol ser netament d’esquerres i independentista. Compromès nacionalment i social. Com deia Ovidi Montllor, “perquè ja no ens alimenten molles...”. Ara bé, quin sentit té escriure tot això, no pas per provar d’incidir subtilment sobre el lector sinó, senzillament, per no fer el ridícul si ja coneixeu, potser, els resultats? Us proposo, doncs, tres nivells de lectura segons el moment dominical que hagueu clicat aquest “ManresaInfo”...

Si ho llegiu abans d’anar a dinar. Dutxeu-vos, vestiu-vos i esmorzeu. O dutxeu-vos, esmorzeu i vestiu-vos. El menys recomanable és dutxar-se després de vestir-se. I després, què? Pondereu el moment: cal anar a votar? Perquè alguna cosa us diu que és millor jaure i fer sofà. Ras i curt, aplicar-se una bona dosi de la pomada habitual (“tots són iguals”, “només ens volen pel vot”...). Hi ha versions més elaborades (“A Madrid no se’ns hi ha perdut res”) i més indignades (“amb que no hi comptin!”). I bé, no entro a discutir-ho –només em donen 2500 caràcters- però sí que és cert que l’abstenció d’avui només subratllarà l’èxit de l’opció guanyadora, per molt greu que demà ens sàpiga. Fem un pensament? Sortiu i voteu, i voteu amb llibertat. Sense por, sense prejudicis. Se’ns hi ha perdut tantes coses a Madrid! No es tracta d’encertar el guanyador sinó de votar el què més et convé o el projecte que més t’estimula. I ara cito Joan Fuster, quan ens recorda que “la política, o la fas o te la fan”. Quan tornem, el sofà encara hi serà!

Si ho llegiu havent dinat. Potser encara us fa més mandra, el dia curteja i tot això i allò que dèiem. I doncs, què? migdiada fins a llevar-nos al país dels barrufets?. Sí, sí, blaus. Els més polemistes argumentareu, “i és que per ventura el meu vot ho aturaria...?” Per inversemblant que sembli, cada vot compta. I a les vuit del vespre la fotografia pot ser definitivament homogeneïtzadora o que ens singularitzi.

Si llegiu aquest text després d’haver conegut els resultats: sí, direu que ja estaven cantats. Podeu instal·lar-vos en el “ja es veia a venir” i fins i tot rabejar-vos en les xifres. Els que pugen i els que baixen, aquells que suren i els que s’enfonsen definitivament. No vull fer pronòstics, doncs, que potser jutjaríeu poca-soltes. Però sí que us recomano, tan si en aquesta hora fosca del dia heu votat o no, que ja cal que aprofitem els tres anys sense eleccions que se’ns acosten. Tres anys sense urgències electorals però imprescindibles per re-polititzar la nostra vida. Els riscos són evidents: ens calen eines i arguments perquè ens hi juguem els nostres drets, els nostres recursos, i fins el nostre país. També la democràcia... Per això dic resoltament que la incògnita d’aquest diumenge no és el resultat. La incògnita que em queda és si, des de demà, el sabrem fer útil.

Publicat avui mateix a ManresaInfo.

La foto, pescada via Google imatges només s'ha d'entendre com una "presentació del producte". I el final potser ha resultat ser molt críptic: vull dir que, surti allò que surti, se'ns gira feina. Això suposant que mai n'haguem deixada de tenir...