Plou sobre el Catà

Plou, o torna a ploure, com vulgeu. I com que els dimarts plego d'hora de les classes a l'institut, m'ha sorprès a mi mateix veure aquesta imatge tan tardoral del carrer -del carrer de Rosa Sensat!- sense alumnes ni trànsit. Una foto muda i molla, amb fulles d'auró i uns núvols grisencs que pronostiquen encara més aigua sobre l'institut Guillem Catà. La mullena està clara però el silenci només és aparent perquè, darrera aquestes parets, hi ha uns quants centenars d'adolescents que mai no es cansen. Criden força i es remouen més. Però és dimarts i jo plego d'hora. Per això, tornant cap a casa, passo pel mercat setmanal de la Font dels Capellans  I mentre enfilo el carrer Coma i Galí, recordo que som a la recta final d'una campanya electoral. És clar que sense clients a les parades ni la densitat d'un dimarts qualsevol, no es nota l'eixam dels partits repartint flyers o caramels. M'aturo per comprar tomàquets, mandarines i fins uns xampinyons magnífics. La pluja apreta i tot ho esquitxa. Reprenc el camí i encara topo amb en Josep Vives, candidat al Senat espanyol per CiU. Ens saludem cadascú sota el seu paraigua, regalimant: la tropa oficial que l'acompanya somriu. Però ningú aparta les mans de les butxaques. No hi ha res més. La campanya, com un tràmit, s'enfonsa als bassals. I tot plegat m'entristeix perquè enmig del marasme no percebo l'empenta que a tots plegats ens convindria...