diumenge, 13 de setembre del 2020

Ara que el Llorenç Planes es jubila...


Em penso que és demà —i si no és demà és que va ser ahir— que en Llorenç Planes fa els seixanta anys i es jubila. Deixa l'institut i se'n va perquè ja en té seixanta de rodons i més de trenta com educador a l'ensenyament públic. I sort que té, és clar! Ara podrà fer córrer les seves dèries encara amb una més gran llibertat: llegir i escriure, viatjar,  i aquí i allà pujar dalt dels cims i baixar al fons de les valls. No puc sinó desitjar-li tota la felicitat, molta sort i una llarga vida. I doncs, cal dir que el trobarem a faltar? Segur que sí, i molt: el Llorenç és d'aquelles persones que omple, que sempre té una solució, que sempre sap com sortir-se'n. Ponderació, serenitat i amor a la feina. La resta, una dosi combinada d'intel·ligència i coneixement, i fins i tot un punt de barra si molt convé. Però d'aquella que no fa coïssor, sinó més aviat que t'arriba com un massatge amb rialla. Apa que no la saps llarga, Llorenç...! Deu ser que volies ser teatrero abans que no fessis de mestre i, en acabat, profe del cicle d'Animació sociocultural (i turisme!). Acabo. Jo, què sóc de mena sentimental i a vegades m'embarbusso, ja sé que els matins se'm faran una mica més llargs —i els dies més estranys, com un auguri del meu final d'etapa també. 60 anys. No fa tant que hem treballat plegats, des que va plegar el Joan Morros, que va ser una altra absència. Cincs anys compartint grans moments amb la canalla—grans debats, grans viatges. Acumulant records i emocions, aprenentatges. I era com un miratge percebre un dia i un altre tanta coincidència —o una mica menys, però sempre, de seguida, resoluble. Estic segur que encara ens anirem veient poc o molt, és clar. La Laia i el Jordi, i ara també la Isa, així ho esperem. Però escolta, si mai hem de fer un veritable comiat ¿no podríem tornar plegats amb en Pep Quintana al Marroc? La canalla se'ns hi apuntaria al moment! Digues almenys que hi rumiaràs... I ara una abraçada ben grossa, que avui és virtual i compto que demà —virus al marge— podrà ser veritable. 


La foto és de fa sis o set anys, quan l'invent aquell de la carpa. Un episodi que resumeix i sintetitza el tarannà i totes les virtuts d'un cicle formatiu com ha estat, a Manresa, i des de fa 20 anys, Animació Sociocultural. Llorenç Planes amb Joan Morros. Contents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada