dimarts, 19 de maig de 2020

Qui no coneix Cristina Cruz?

Tot just ahir, a la Catalunya central ens vam llevar en «fase 1» de desconfinament. Els indicadors de la pandèmia perden intensitat i tot fa pensar que, poc a poc, anirem recuperant cotes de llibertat —però ningú sap si totes perquè a cada bugada perdem un llençol! Sigui com sigui, han estat nou setmanes d'inquietud i tots ens hem sentit terriblement fràgils: el virus no es veu enlloc però pot ser a tot arreu. I per això hem redescobert la feina de tots aquells professionals que tenen cura dels altres i, d'entre tots, en primer lloc els sanitaris. Potser per això, en aquest número d'El Pou de la gallina, vaig pensar en Cristina Cruz. La revista havia de sortir per Sant Jordi però, sense festa al carrer, va ser a les llibreries com qualsevol altre cap de mes parlant de la mítica «lleva del biberó». Però és Cristina Cruz que tanca el número al «Qui no coneix...» en la seva doble condició d'infermera i alhora regidora d'Ocupació i empresa —entre d'altres— a l'Ajuntament de Manresa. Una dona que no només ha lluitat amb la crisi sanitària sinó, també, amb la crisi social que ara ens cau a sobre. I tot des d'una perspectiva igualitària, posant les persones en primer terme. Maria Picassó l'ha dibuixada magistralment cavalcant el remaleït virus: una Cristina entusiasta, de les que no s'arronsen davant les dificultats. Tot el contrari: amb el seu somriure, les humanitzen.

Cristina Cruz,
al costat de la cosa pública

A Manresa, qui no la coneix? Cristina Cruz Mas. Filla del 1970, avui la trobareu incansable i radiant, a punt de la cinquantena. I amb dues responsabilitats que aquesta pandèmia posa a prova perquè la Cristina és infermera a Althaia i, alhora, regidora a l’Ajuntament de Manresa d’Ocupació, Empresa i Coneixement, de Feminismes i LGTBI i —voleu dir que dorm?— Presidenta de l’àrea de Desenvolupament Local. Bé, vaja, que quan no és davant la crisi sanitària és davant l’econòmica i social. Però anem a pams: potser ja la recordeu de menuda, a l’Oms i de Prat, amb cinc germans i quatre cosins, quan els Cruz eren a totes les aules! O del seu pas pel Peguera? A COU ja treballava a la clínica de Sant Josep i amb 21 anys era infermera per la Universitat de Vic. S’hi va posar tan jove que ha pogut conèixer fins a tres reordenacions sanitàries –la de Sant Andreu, al finals dels 80; la del repartiment d’especialitats després; i finalment, la tercera i definitiva que el 2002 fusionava Centre Hospitalari i Hospital General per crear Althaia. En aquest darrer cas, el més conflictiu, ja era al comitè d’empresa de la mà de CCOO, animada per Pep Fuentes. Hi va estar fins a divuit anys —quatre mandats, dos dels quals com a presidenta, i també li va tocar viure de ple les retallades en salut de la crisi del 2008. No la recordeu al capdavant de la plataforma en defensa de la sanitat pública? D’aquell exercici de participació se’n sent més que orgullosa i celebra que això que avui tenim sigui sobretot el resultat d’una reivindicació ciutadana i sindical: un hospital de referència «pels serveis que ofereix i les persones que hi treballen». Ep! I en aquest temps mai ha parat de formar-se: màster d'infermeria pediàtrica, postgrau en dietètica i nutrició, tècnica superior en prevenció de riscos laborals... I amb tot, aquell compromís sindical la va dur fins a la política, inspirada per aquesta cultura del bé comú. Per això, a Manresa, la Cristina es va estrenar en una candidatura d’IC-V l’any 2011, alhora que, mig en broma, es va comprometre amb el doctor Pere Culell, que també la pretenia, a seguir-lo «si l’any 2015 encara no som independents». Tal dit, tal fet: com que el 2015 no n’érem, ella va complir la paraula, i s’arrenglerà sense més càlcul amb els republicans. El pacte inesperat amb els convergents —«em va costar molt de fer tractes amb els de les retallades!»— permet recuperar per la ciutat la regidoria de la Dona i, també, la situa a Ocupació, amb un pes polític que no ha parat de créixer. Però sempre en règim de dedicació parcial. Són 28 anys d’infermeria vocacional, 26 dels quals al servei materno-infantil i a neonatologia, i no hi pensa pas renunciar! I mentre mastega les dificultats maratonianes d’aquests dies, ja es prepara per afrontar l’escenari de crisi post-confinament. Positiva, creu que aquesta pandèmia almenys ens ha redescobert la tasca del voluntariat, «del sentit de comunitat que ha mobilitzat moltíssima gent a fer mascaretes o pantalles facials, a implicar-se». I tot i que aquest estiu serà impossible, s’adelita en unes futures vacances al costat de la seva parella, amb qui comparteix la passió per les motos i, encara més, voltar arreu del món —però contagiant només entusiasme!


1 comentari:

  1. Orgullos d'haber-la conegut. Felicitats a Manresa per gaudir de tants bones i bons professionals de la salut.

    ResponElimina