Han passat 80 anys i, potser perquè la data era la del nom d'un carrer al barri, per mi és inesborrable. Cada 24 de gener hi penso, i penso en la meva família i en aquesta ciutat que aquell dia va ser fatalment alliberada per un exèrcit feixista. 80 anys! I si fullejo el regió7 d'avui ja no se'n parla enlloc, és clar. Però a vegades em fa tot l'efecte que de resultes d'aquella data encara avui n'anem coixos. La pau va ser la por, i la por pot passar de generació en generació. I costa molt de vèncer. Com oblidarem aquell exèrcit per la muralla, pollós i analfabet, però arrogant, que duia per tota consigna aquell binomi mínim de "Franco-España"?
Del record dels 75 anys, un tomba que gira antic.
Aleshores se'n deien els nacionals, però per ser exactes eren les tropes franquistes. I avui fa 75 anys justos que van entrar a Manresa, al darrera de les últimes tropes republicanes que, al seu pas, havien provat de volar tots els ponts sobre el Cardener. De tot plegat ens en queda un bon testimoni amb les fotos de Llorenç Gamisans, àmpliament difoses a les pàgines de la Història gràfica de Manresa: les tropes de xoc marroquines ja eren a la ciutat a mig matí, amb els terços de requetès de Lácar i de Montejurra, sense que hi hagués cap resistència militar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada