Record del Nadal al Catà

Com que formalment això de Nadal allarga fins la Candelera —i això vol dir el 2 de febrer!— faig un cap mas d'aquestes setmanes de festa per consignar els seus beneficis, que encara en té sortosament. Llegir, passejar, anar a veure algun espectacle o allargar els àpats entre amics i familiars en unes mesures impròpies del temps ordinari. De tot plegat, però, em quedaré en el record del 8è Nadal al Catà que enguany vam presentar al teatre Conservatori, tot just abans de començar vacances: els alumnes de l'institut amb els avis del Casal de la gent gran. Una desproporció, suma de desori i deliri en tres passis, agrupant més de 130 persones a l'escenari sota el paraigua del programa Art k'suma de la regidoria municipal de la gent gran. No és mai igual però tampoc mai és novetat: la combinació de fragments dels Pastorets d'en Folch i Torres, el poema de Nadal d'en Sagarra i una col·lecció de nadales populars o contemporànies. Més cantaires i més músics. Més recursos tècnics —perruqueres, estheticiens, fusters—. Una directora escènica, dues directores musicals, tres arcàngels i nou —sí, nou!— pecats capitals. Més públic i major ressó. Més i més i més de tot, per fer-ho curt. I encara que hi ha moments que la funció educativa sembla naufragar —massa corredisses, algun crit fora de lloc— el cert és que l'experiència ha valgut més que mai la pena. Ho dic a qui ho vulgui escoltar: hi ha canalla que mai no havia estat tanta estona al costat d'uns avis, i molts no hi havien pas fet mai res en comú! I hi ha molts avis que ja ni recordaven què caram és un adolescent sense brida... i no els ha desagradat gens de compartir hores d'assaig i espectacles al seu costat. Tots, tothom, hi hem après coses. En acabat, és cert, hi ha aspectes que grinyolen i, també, sé que econòmicament reclama un esforç força elevat. Però em costa pensar que haurà estat una experiència efímera i, si fos a fer, jo ara mateix triaria de tornar-hi. Amb més temps i una major coordinació. Estalviant una mica més i fent més eficients tots els esforços. Perquè val molt la pena! Si, més endavant, podeu mirar el reportatge fotogràfic que està preparant el professor Toni Galera a la web de l'institut, ja veureu que no parlo per parlar. I que aquests treballs, més enllà de l'emoció i la bellesa, poden tenir un rendiment formatiu i educatiu de primera magnitud. Vaja, que li tenen, segur. I és aquest rendiment allò que en justifica i explica l'esforç, i fins la passió que congrien. Jo no em puc estar de pensar en el proper...
(La foto, entre bambolines, en un moment de la representació).