La importàcia de trobar-nos per compartir

Ahir ho va publicar Regió7 com a tribuna: la voluntat d'aprofundir a Manresa els espais de trobada i intercanvi, per tal que ningú se senti exclòs. És sobretot una crònica de la matinal d'ERC el dissabte 19 de gener, però també un reconeixement a la proposta de la diputada republicana Najat Driouech, amb qui em va agradar de retratar-me al final de l'acte. El text, que signo com a ERC Manresa, és aquest:

Trobar-nos per compartir

Ara fa pocs dies, al parc de la Font del Gat, Marc Aloy rebia els assistents sota un tímid sol de gener. Vora dues-centes persones en una reunió política de dissabte al migdia, i en un espai diferent, a cavall dels barris de Poblenou i Carretera de Santpedor. Al costat del seu discurs de ciutat verda o ciutat dinàmica, aquell dia va aprofundir en el de Manresa com espai de trobada. Una ciutat de barreja, d’igualtat, de comunicació entre persones diferents. I precisament allà, Aloy va dir que no anava a fer política per als barris sinó des dels barris, i es va comprometre a mantenir, cas que finalment sigui alcalde, sessions itinerants trimestrals obertes a tota la ciutadania. No li hauria de costar gaire: ara mateix com a regidor ja ho ha dut molt sovint a la pràctica!

I és que tot això podria reduir-se a un eslògan —“Ciutats republicanes, ciutats de progrés”— i és així que la resta de participants hi van incidir tots, començant pel mateix Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat, i la senadora Mirella Cortès. Però d’entre els presents vull destacar d’aquell dia els discursos de Gabriel Fernández, el regidor d’Acció Social de Sabadell, i de Najat Driouech, diputada al Parlament de Catalunya. Catalans de l’Uruguai i del Marroc, el Gabriel i la Najat van fer una reivindicació pública dels valors de l’esquerra als ajuntaments, uns valors que comencen per aquesta voluntat de trobar-se, que fan de la ciutadania l’eix fonamental del projecte d’ERC. Amb tota la seva diversitat, complexitat i riquesa de cultures, de creences o afectivitats: un país nou, fonamentat en pobles i ciutats que fem entre tots i totes, des de les entitats, empreses o els barris. També a Manresa. Volem fer política des dels barris per fer una ciutat millor.

Aquell mateix dissabte, en una reunió prèvia, la Najat havia compartit les inquietuds d’un grup de dones magribines de l’associació Al Noor i el seu missatge, reiterat al migdia al parc, és primordial per entendre la proposta: que ningú se senti exclòs. «La ciutat la construïm totes nosaltres també, amb valors com ara la igualtat de drets i de deures, de responsabilitats compartides. Es tracta que ningú se senti fora». El valor de la igualat, doncs, i el de la diversitat. Diversitat lingüística, diversitat d’orígens, sense avergonyir-nos de les nostres cultures. Els nostres parcs i places han de reflectir aquesta diversitat.

El dia s’havia llevat amb boira gebradora, però aquell migdia ens en vam tornar a casa reconfortats pel sol i, també, un objectiu: cal multiplicar els espais de trobada per tal de compartir inquietuds, reptes i experiències. Per multiplicar aquelles idees que ens permeten avançar. Perquè només des de la participació i la corresponsabilitat de tota la ciutadania podem teixir projectes que ens permetin fer un gran salt endavant. La diputada Najat Driouech ens ho concretava una mica més, des d’una perspectiva necessàriament feminitzada: «Cal fomentar la interacció: ens hem de conèixer i reconèixer, que és l’única manera de trobar-nos». Més enllà de la família, més enllà dels propis cercles, trobem-nos. Perquè les preocupacions que compartim són les mateixes: l’escola, la sanitat o el benestar. Des d’Esquerra Republicana n’estem convençuts, i us convidem a afegir-vos-hi. Perquè la nova Manresa, com la futura República, si no és per a tots, no serà per ningú.