divendres, 2 de març de 2018

El Museu Casteller de Catalunya, per exemple

Ahir vaig ser a Valls, d'una esgarrapada, plegant de l'institut. I això perquè en Jordi Bertran ens convidava, amb la Tere Almar, a fer una visita d'obres a Món Casteller, el futur Museu Casteller de Catalunya que ell coordina des de fa quatre anys. Tot i que des de 2007 he pogut anar seguint el camí d'aquest projecte, reconec que el resultat que vaig poder visitar ahir em va semblar absolutament extraordinari. Món casteller serà, tal com han volgut els seus impulsors, un espai d'experiències distribuïdes en un recorregut per tres plantes, i un magnífic terrat que ho corona. Un viatge a partir d'aquell lema claverià que és "força, equilibri, valor i seny". Puc recordar que l'itinerari ha estat llarg i tortuós? Anys i panys buscant la fórmula entre administracions, sumant consensos amb les colles, convocant concursos per la redacció del projecte arquitectònic, museogràfic... no n'hi ha hagut pas poques d'ensopegades! I això que al darrera tothom hi creia, tots coincidíem en la necessitat d'aquest museu. Però a vegades l'objectiu és difícil -i com més ambiciós, més que costa! Ara, amb les parets alçades entre les places del Blat i de l'Oli, l'edifici de Dani Freixes senyoreja al cor del barri: tot fa olor d'encert i de nou, tot és a punt per a la recta final que l'ha de permetre inaugurar la propera primavera. Per això, quan torno a casa i escolto la ràdio -quan llegeixo tants titulars esbiaixats, tants de whats neguitosos!- m'imposo la mateixa disciplina del Museu Casteller: la nostra República exigeix discutir tant com calgui, però també cercar consensos i posar-se a construir. Amb l'esforç de cada part, també amb renúncies, segur. Al cap i a la fi, qui n'haurà estat l'artífex sinó tot el poble? Ai! Això cal, i també una mica de control en l'emissió de missatges confusos, que tant mal ens estan fent. En acabat, temps i treball: l'objectiu bé que s'ho val. Cadascú des del seu lloc. Incansables. Insubornables. Força, equilibri, valor i seny. Tindrem Museu Casteller abans d'un any, sí. I en acabat, també vindrà un dia que tindrem República. I tant com sé que no serà fàcil, més convençut estic que ho farem possible!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada