dilluns, 26 de març del 2018

26 de març, trenta anys de Residència d'avis


A la darrera reunió del Patronat de la Fundació Residència d’avis del barri de la Sagrada Família em van fer arribar còpia d'una carta rebuda al centre. Era d'Antoni Comas, qui anys enrere fou MH Conseller de Benestar social de la Generalitat de Catalunya i que, ras i curt, va ser ben bé un artífex de la nostra Residència d’avis. Es tractava d'un text de condol adreçat a la Residència per recordar precisament la relació que van tenir, molts anys abans, amb la meva mare, Pepita Subirana, aleshores impulsora del projecte. La Pepita, amb Rossend Coll, havien baixat dotzenes de vegades a Barcelona per tal de visitar Antoni Comas al Departament. Es tractava de compartir projectes i també d’aconseguir el suport, un compromís o —directament— els recursos necessaris, i no sempre amb formes educades. Però puc consignar que el tràfec d’aquells primers anys de Residència i el creixement exponencial en habitatges i serveis només s'explica per la complicitat i perseverança que aquestes tres persones van trenar. Per això l’altre dia vaig agrair la carta d’Antoni Comas, que es lamentava de no haver conegut la data del traspàs –li hagués agradat ser al funeral. El fet s’escau gairebé amb els trenta anys de funcionament. Trenta anys de Residència al barri! Des que el 1985 un grup de persones volíem crear una petita residència d’avis, fins a les dimensions actuals, ens ha passat de tot. Però amb un fil conductor: l’entusiasme posat al servei de la gent gran. Al capdavall, amb l’empara de l'Associació de veïns i el suport de la Generalitat de Catalunya, de CaixaManresa i també de l’Ajuntament, el 26 de març de 1988 vam poder inaugurar l’equipament que, des d’aleshores, mai ha parat de créixer. En aquests trenta anys, és clar, hem perdut companys i companyes fonamentals, gent que es va abocar en aquell projecte amb la generositat de construir, finançar i fer útil l’esperit inicial. Però avui la Fundació Residència d’Avis del barri de la Sagrada Família, de Manresa, continua ben viva i atén gairebé noranta avis cada dia amb el mateix esperit original, que és també el d’estimar-los i fer-los sentir fins el darrer dia membres de la seva comunitat: el barri. I em penso que per a tots els que ho fan, o ho han fet possible, només hi pot haver agraïment.

La foto correspon a 1993, en el moment de la inauguració de la torre. Però hi reuneix els tres protagonistes d'aquell període de creixement imbatible: Pepita Subirana, el MH Antoni Comas i Rossend Coll, tots ells acompanyats de Benet Pierola, aleshores president de l'Associació de veïns.
Més dades encara: la inauguració va ser el dia 26 de març de 1988, sí, però molta gent confon el record amb la visita que ens feia pocs dies abans Marta Ferrussola (11 de març). Per acabar, l'equipament va acollir els primers avis el dia 5 d'abril, dues setmanes després.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada