No va ser fins 1995 que vaig conèixer el personatge. Aleshores estava escrivint la història del moviment veïnal a Manresa -un capítol sencer per al primer volum de la Història gràfica, dedicat a la Transició- i en unes fotos mal documentades del Xup apareixia aquest "Juan de los pájaros", al costat del Vizcaíno. Des d'aleshores que també li sé el nom formal, Juan González Reina, nascut l'any 32 a Estepa. El Juan és un d'aquells lluitadors que se sentí compromès amb el barri i, de retop, també amb el país. El cas és que dijous passat l'Ignasi Perramon em va adreçar un sobre amb un llibret dedicat que he devorat en un parell d'hores: la vida del Juan sota el títol "Un rebelde sin tregua". No és cap exageració. Una història prologada per Joan Tardà i Pere Culell, compilada amb gravacions i retalls, amb fotos també. L'Ignasi hi ha d'haver dedicat una bona estona però el resultat s'ho val perquè et sembla que escoltes el personatge en primera persona. Les estades per diversos cortijos, la sort d'aprendre de lletra, la pega d'un pare cabut. I encara, aquest deixar enrera Andalusia per plantar-se a Catalunya -primer Vic, després Manresa, pencant en la construcció o al tèxtil, i incorporant-se a la lluita antifranquista. De tot en trobareu detall, també del seu desengany amb el PSUC i de la seva col·laboració amb el PSAN amb qui fins i tot participà a la candidatura de les primeres eleccions democràtiques de 1979! La defensa del barri, de l'escola, dels jubilats... fan del Juan de los pájaros una trajectòria fecunda i al mateix temps singular: la seva opció independentista, al capdavall, és absolutament política per tal com veu en una futura República la possibilitat d'un país més just i igualitari. Exactament el que ell somiava quan es va plantar a l'estació de França amb 22 anys! No res. Si el coneixeu no deixeu pas de felicitar-lo. Segur que us completa la història d'aquest rebel sense treva que no es desdiu de continuar lluitant a pesar de les limitacions que la edat li imposa...
La foto és del juny de 2016, després d'un míting a la Plana de l'Om. Enmig de militants d'Esquerra, el Juan queda abraçat amb en Joan Tardà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada