dijous, 17 de març de 2016

Qui no coneix Pius Cisa?

El Pou de la gallina d'aquest mes de març també ha sortit amb prou teca: 48 pàgines, amb el tema del mes parlant dels "Nous plans per revifar el centre històric" (entrevista al nou Comissionat, Adam Majó, columna d'opinió de Marc Aloy com a nou regidor d'Urbanisme, i encara unes fotos precioses de Gerard Oliva). També hi ha recollida en tres pàgines la biografia -apòcrifa- de Guillem Catà. Tot molt arreglat. I a les acaballes, la nostra col·laboració mensual que engeguem amb la il·lustradora Maria Picassó. Qui no coneix… ? Aquest cop ha estat el torn d'en Pius Cisa immortalitzat per la il·lustradora com a "maitre bricoleur". I doncs, i tant que l'heu de conèixer en Pius! Pius Xè, que la cosa es porta l'oli. Si voleu, ara mateix el text us en fa mitja memòria….

Pius X Cisa i Camps
L’emprenedor autodidacte

D’entre les persones inquietes que Manresa disposa, hi destaca sens dubte en Pius Cisa, el primer dels germans Cisa-Camps, amb el Francesc, l’Oriol, el Manel, l’Agustí i –a la fi- la Rosalina. És clar que només en Pius –Pius X !- portava aquest nom de papa que, just l’any abans que nasqués, el 1954 fou consagrat sant. I doncs, amb aquesta planeta, el Pius va créixer directament encaminat als altars. Escolà de la Seu, a dotze anys s’incorporava als claretians com alumne de Sant Boi, i als catorze ja era a la Conreria. Però els designis del senyor són inescrutables! I en Pius tornà a Manresa a fer el 6è de batxillerat, i amb tres dèries per bagatge: el catalanisme, la música i un interès vivíssim per al funcionament de qualsevol artefacte. És aleshores que enceta una trajectòria feta de canvis i relleus, amb un perfil un punt hippie que no abandonarà mai més: no us l’imagineu més pelut encara i tocant la guitarra? És ell, i fou així que es quedà una vella taverna del carrer Magraner, que amb els amics transformà en el Bar la Quadra. I al mateix temps, la seva passió musical l’acostava de primer com a pipa i després tècnic de so d’una colla de grups musicals, des dels Fusioon fins a –se n’hi va anar a fer les Espanyes!- en Miquel Gallardo. En acabat vindrà la mili i, amb el parèntesi, el comiat de la bohèmia: “Vaig tornar de Barbastro amb mil peles i una Bultaco Matador. Calia fer alguna cosa!”. I la va fer. La curiositat i una breu experiència prèvia el van animar a emprendre una carrera de reparació d’electrodomèstics de línia blanca que durant tres dècades li ha permès de visitar gairebé totes les llars manresanes. Casat i pare de família, el retrobem divuit anys a l’AMPA del Puigberenguer. I és allà on –emprenedor autodidacte!- en Pius descobreix la informàtica, per voluntat de servei. I s’hi apassiona tant que es pot ben dir que n’ha estat un pioner local: aviat va incorporar a la seva oferta laboral la confecció de pàgines web –feu-hi un cop d’ull! Guiamanresa.cat. I com que ser inquiet no vol dir poc compromís, el Pius forma part del Projecte Educatiu de Ciutat, i del grup “Manresa decideix” i, és clar, del secretariat local de l’ANC. I aquí, i arreu on ha estat, tothom us ho sabrà dir: en Pius, un pencaire de qui te’n pots refiar. Un tros de pa, vaja. Gairebé un sant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada