Dissabte de portes obertes a l'institut

Dissabte vam fer jornada de portes obertes a tots els instituts de Manresa. Al Guillem Catà també, és clar, i des de quarts d'onze que van començar a arribar visitants. Pares amb canalla que encara fa 6è de primària i que es miren, tots, el centre amb els ulls esbatanats: els pares per aquell sentiment de responsabilitat que els vol fer encertar en la tria. I els nois perquè ja veuen que la cosa, per molt que avui ho endolcim, començarà a complicar-se. Però el centre fa patxoca: a les aules hi projectem gravacions del Nadal al Catà, de l'extraescolar de teatre. A l'aula de música sona en directe la nostra Bigband... Hi ha els laboratoris oberts, i les aules d'informàtica. A les escales que enfilen cap al primer pis, els alumnes de plàstica hi van enganxar amb traça uns vinils de voluntat programàtica: educació, cultura, igualtat… I pels racons no hi queda rastre de l'habitual paper d'alumini o dels tetrabricks d'esmorzar. Net i endreçat, el Catà encara fa més goig! Al tríptic que lliurem als pares, una referència oberta: som un centre plural i divers. Tan divers com ho és el nostre entorn. I si m'hi estic a pensar, tan divers com els que ens arriben a visitar aquest dissabte. D'arreu del món, i tots amb ganes de millorar. Pares i fills, reunits a la cantina, amb un got de xocolata desfeta o, més tard, escoltant l'exhortació que els fa la directora i la presidenta de l'Ampa. I aleshores em torna la columna d'en Carles Capdevila, el dijous, a l'Ara: Estudia el que et doni la gana, però estudia. I arribo a casa i l'afegeixo en aquesta carpeta (virtual) de retalls. Textualment:

Estudia el que et doni la gana, però estudia
Carles Capdevila

Molts joves rumien aquests dies què estudiaran, enmig d’algunes confusions i moltes incerteses.

Hi ha qui diu que avui dia estudiar graus ja no serveix. Qui pensa que estudiar ja no serveix potser és que ha estudiat poc. O ho confon amb si aquests estudis tenen una sortida professional directa, i en això l’encerta: malauradament no la tenen.

Però està demostat que els llicenciats troben feina abans que els que no ho són, encara que no sigui, per desgràcia, de la seva especialitat i del sou que mereixerien. I a més és que estudiar no té només una finalitat laboral.Aprendre és un verb deliciós. Que els graus i postgraus ja no donin un sortida directa al món laboral és un problema, però té un punt, un de sol, positiu. Que avui dia ja no cal especular tant amb la sortida, sinó amb l’entrada. El meu consell és: estudia el que et doni la gana, però estudia. No en el sentit de caprici, sinó en el de passió, de vocació, d’il·lusió. Si estudies el que realment t’agrada, aprendràs segur, i aprendràs més, perquè el motor serà la curiositat. I aspiraràs a ser molt bo en allò. I si aprens molt i ets molt bo, la sortida apareixerà, o te la crearàs. En canvi, si optes per alguna cosa que no et ve de gust pensant en les opcions laborals, has de saber que potser el sacrifici no et sortirà a compte, en un món tan canviant on tots serem aprenents permanents i haurem de reciclar-nos diverses vegades. Evidentment, també s’aprèn treballant, sent monitor d’esplai o voluntari, i no tothom ha de fer un grau, i la FP millora per oferir tota mena de sortides. El que vull dir és que és possible ser jove, ser optimista, estudiar el que et doni la gana i complementar l’aprenentatge fent feina o empenyent des del teixit associatiu. I és recomanable. I funciona.