Francesc Comas biografia Guillem Catà (a El Pou de la gallina)

Cada 21 de febrer els manresans celebrem la Festa de la Misteriosa Llum, que és la celebració de la tossuderia i l’enginy a l’hora de resoldre els problemes. La història és de sobra coneguda: després de set anys de sequera, els ciutadans de Manresa van tenir la pensada d’anar a buscar l’aigua del Llobregat des del terme de Balsareny, mitjançant una sèquia o canal. Els entrebancs foren molts i diversos, amb el rei, amb la pesta i especialment amb el bisbe de Vic, que era propietari d’unes terres al pas de la sèquia per Sallent…

I doncs, el desacord potser sí que el va resoldre aquella misteriosa Llum vinguda des de Montserrat. Però, més enllà d’una intervenció divina, darrera la formidable obra de la Sèquia hi haurà sempre el nom d’en Guillem Catà, el seu arquitecte, enginyer i responsable. És ell qui pensà la nostra Sèquia, que ens ha garantit l'aigua al llarg dels segles. I tanmateix…  d’en Guillem Catà, en teníem molt poques notes biogràfiques i, encara menys, gairebé cap mena d’il·lustració!

Per això, coincidint amb el 25è aniversari de l'Institut que porta el seu nom, des del centre vam demanar a l’historiador i ex-professor Francesc Comas, que en simulés uns fulls de dietari compilant totes les dades possibles que tingués a l'abast. El resultat va ser molt més que un text pedagògic. Per això, abans de fotocopiar-lo per a tots els nois i noies de l'institut, el vam embolcallar amb tres dibuixos de Manel Fontdevila, fins a quedar transformat en un reportatge per a El Pou de la gallina d'aquest mes de març. No us el perdéssiu pas! Perquè si bé es tracta d’un document apòcrif, els personatges i llocs que apareixen en el text són absolutament rigorosos, i des d'ara i en el futur, ens acostaran una mica més aquest enginyer memorable a qui Manresa haurà d’estar sempre agraïda.

Dels tres dibuixos del Manel que publica El Pou de la gallina, aquest és probablement el més seriós i compromès. Té un cromatisme medieval però, és clar, el personatge surt d'una ploma contemporània. Sigui com sigui, sembla talment que en Guillem Catà ja mira cap al cantó de Montserrat amb voluntat premonitòria. No cal dir que els tres dibuixos publicats queden des d'ara a l'abast de tothom qui els vulgui utilitzar amb finalitats pedagògiques o, almenys, no liucratives. 

El document, sencer, aquí