Qui no coneix Pep Ferrer?

També aquest novembre va sortir puntualment el Pou de la gallina, que presenta Manresa com una mena de nova Babel, on es parlen fins a cent llengües diferents. A l'Institut Guillem Catà se'n poden resseguir fàcilment una quinzena però arribar a vuitanta o cent ja és ben bé un exemple de diversitat majúscula. Sigui com sigui, a la secció "Qui no coneix…" hi presento en Pep Ferrer, el rei del Toni's bar i de tantes altres iniciatives, avui feliçment instal·lat a la Plaça Major. La il·lustració, a ritme de jota, cafè i castanyoles, és de Maria Picassó. El coneixeu, oi?

Pep Ferrer, 
l'emprenedor sentimental

Quin un, en Pep Ferrer: tota la vida lligada al barri antic de Manresa! El recordeu servint cervesa o cafè a la plaça Major? Amb el cap embullat de cargols i la galta assenyalada als quatre anys, quan el va atropellar una vespa! I bo, ara mireu-vos-el: oi que no sembla passar-li el temps? I això que és del 57! Potser perquè ha estat sempre actiu de mena, i és dels que aviat s’emboliquen amb la manta fins el capdamunt del tot. Vet-ho aquí, un emprenedor. Amb 19 anys va tenir el rampell de parar una botiga de moda als baixos de casa els pares. I va demanar el primer crèdit! Mig milió de pessetes per començar a vendre a raig, mal que el local fos al fons del carrer Magraner: el Tenesse, encara avui sumant dècades! Tot era entusiasme: del Casal Cultural Dansaires Manresans, del primer matrimoni, de la primera canalla, també de la creació de l’Esbart Cor de Catalunya i, sobretot, de vendre i vendre, sense plànyer hores ni esforços... En acabat vingueren altres negocis tèxtils, el pas pel MAM i la Festa Major, i molts i diferents canvis vitals. Però el cop de gràcia el Pep Ferrer va trobar-lo al ram de l’hostaleria: el Toni’s. Un bar menut, cara a l’Ajuntament, amb poca història al darrera, que ell es va fer seu amb la recepta de sempre: atenció al client, bon preu i respecte universal. Ara l’itinerari fecund de la seva vida gairebé li cobreix la plantilla, amb el Xupi al capdavant. I el Toni’s es lleva amb regust de cafè i funcionari, també de polítics de tota mena i color, al costat de la gent de cada dia –fins l’àvia que noranteja. Dels esmorzars a les canyes abans de dinar i, tarda feta, el grup constant de magribins, ara un passavolant, ara els clients fidels. Fins que la tarda llustreja i va desfilant la jovenalla, i allà els quissoflautes i, a vegades, també algun trinxa que s’hi estarà fins les petites, sobretot si l’endemà és mig festa o festa del tot. I el Pep va i ve, i no sembla que es cansi, xerra que xerraràs. Sobre les lloses d’una plaça ara vivificada pel so dels gots a les taules. Sota uns paraigües que emparen tota la diversitat de Manresa.