dilluns, 9 de novembre de 2015

La Vinyeta, cultura i proximitat

Avui he tornat a anar a "la Vinyeta", que és una mena d'Ateneu cultural al barri on visc, el de la Sagrada Família, a Manresa. S'hi presentava l'espectacle Cabaret, que ahir dissabte va deixar fins i tot gent al carrer. En fi, com que hi sortia la nostra mare, ens hi hem trobat amb el meu germà Oriol com per donar suport a la cosa: es tractava de dues hores amb episodis teatrals, alguns versos i una completa col·lecció de play-backs d'aquells "de ayer, de hoy y de siempre". Doncs bé. Ha estat memorable, ho dic de debò. Perquè efectivament la proposta era un espectacle que ha mobilitzat famílies senceres, amics i amigues, molts veïns. I a dalt de l'escenari, gairebé en exclusiva femení, un grup d'àvies han perdut la vergonya de ballar, de disfressar-se i d'interpretar amb passió i ritme des del "Boig per tu" fins a "La bien pagá", que és un moment dels que fan forrolla a la sala. Es pot riure, aplaudir o parlar amb les artistes, que per això és un Cabaret. Però els que coneixem de prop la història sabem les setmanes que fa que ho assagen, totes els dimecres passats d'ençà la festa major. I encara més, el benefici directe sobre el benestar de les que hi participen. Contra les malalties, contra la solitud, contra les xacres d'envellir: un episodi de cultura i proximitat. Una intervenció comunitària, que en diríem amb els alumnes d'Animació sociocultural. Amb en David Ribera. I amb la Teti Canal en el paper de directora que és, també, el d'animadora, i el de mediadora. A la fi, tota la colla, emocionades, esverades i grans, encara han rebut els aplaudiments convidant tota la sala a truita amb patates, pa amb tomàquet i xampany. I allà ens estaríem si no fos que ja era tard i al capdavall tot pesa. Però, passat espectacle i berenar, estic convençut de l'enorme virtut d'aquestes sales per tot arreu del país. Per a la gent jove, és clar. Però també per a molts dels nostres avis i àvies, delerosos encara de cantar i ballar, de fer riure. De donar i de rebre. Medicats, maquillats i amb arrugues. Però amb ganes de viure. A la Vinyeta: ben vius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada