dilluns, 22 de juny de 2015

ERC Manresa, retalls de quinze dies de juny

Dues setmanes són prou dies com per deixar reposar els efectes de les negociacions posteriors al 24M entre CiU i ERC -entre ERC i CiU- a la ciutat de Manresa. A l'apunt anterior tot just relatava la segona assemblea d'ERC, aquella que ratificà la voluntat de la primera: deixar el govern de CiU en minoria però, responsablement, garantir la governabilitat de la ciutat des d’una posició externa. Ho féiem convençuts, d'una banda, que seria útil per Manresa -condicionàvem el nostre suport a la investudura a un accent social que trobàvem a faltar. I proposàvem iniciar un itinerari que desitjàvem comú amb la CUP, segons el qual ens podíem anar coneixent i -també- conèixer com es concretava l'organigrama, el futur Pla de ciutat i al capdavall el pressupost de 2016. És evident que la fórmula no tenia precedents, i que, com en els festeigs, deixava obert el futur al cap d'uns mesos.

Diguem, per ser ara una mica més prolixos, que aquella segona assemblea del 3 de juny escoltà la defensa d'entrar decididament a govern sense més armes i bagatges que la concreció de regidories i els elements comuns dels nostres programes. Es veu que els dos primers contactes més o menys formals amb CiU havien estat molt més seductors que els de PSC o la CUP! L'opció, però, fou jutjada severament d'inoportuna, arriscada i fins ineficient. I no passà d'obtenir quatre vots (sí, només quatre). Manteníem, doncs, la posició de garantir externament la governabilitat. Després, a la part resolutiva vam incorporar a la troica negociadora -Culell, Estefanell i Vinyes- un perfil sindical més bregat en aquests afers -Cristina Cruz, retinguin aquest nom. I, per obrir massa la boca... jo mateix. Vaig assentir per obediència, és clar, però també perquè aquestes històries -no puc evitar-ho- em fascinen. Ja hi trobaria prou la penitència.

La penitència vingué immediatament, aquella mateixa nit, en la redacció d'una nota de premsa desgraciada (com és que ja no quedava equip de premsa!?), una nota que gairebé donava per fet el vot a Junyent sense més ni més: me'n vaig anar a dormir a les dues amb el titular de ManresaInfo, "ERC regala l'alcaldia a Junyent". Començava una feina urgent: preparar els termes d'un acord d'investidura amb CiU si no volíem passar per autèntics beneits.

Amb en Marc Aloy, doncs, president de la secció local, vam començar el dijous una cursa contrarellotge per definir propostes i punts d'acord en un text inicialment resolt a l'hora de dinar de divendres -resolt en lloc de dinar, per ser exactes-. Minuts després els presentàrem en forma d'índex a la 3a reunió amb CiU, a les quatre de la tarda, a l'Hotel 1948. I com que ni la Cristina ni en Joan Vinyes podien venir, amb en Pere i la Mireia vam incorporar de facto la presència de Marc, no programada però francament desitjable. En resum, aquell primer dia ja davant dels textos gastà un to cordial, els punts foren acceptats i, doncs, a la fi els vam fer a mans el desplegament de l'índex, ço és el document sencer, amb l'objectiu d'estudiar-lo, discutir-lo i consensuar-lo. Amb dues premisses sobre la taula que jo mateix vaig voler posar: si no hi havia acord no ens faríem retrets -assajàvem una cosa que mai havíem fet a Manresa, i ningú hi havia d'entrar per càlcul o tacticisme. I la segona, i que també semblava important, que aquestes converses no condicionarien ni es vinculaven a d'altres acords, com ara el del Consell Comarcal.

Dilluns, després de cap de setmana reelaborant el document en correus oberts entre regidors i d'altres col·laboradors, a ERC vam repetir reunió d'electes i executiva local. El resultat era un text molt més ric. I com que dimarts els de CiU van aportar un document francament senzill, vam acabar resseguint plegats el nostre. Abans de les nou -dues hores i mitja- ja havíem fet molta feina, la preliminar del preàmbul i la final dels acords, i del cos central resolt els tres primers apartats -en faltaven tot just dos i una declaració nacional. La resta, doncs, s'enllestí dimecres i, també, la concreció de com explicaríem l'acord, allò que ara en diríem "el relat".

En fi, a CiU sempre va conservar el tercet Junyent-Llobet- Serracanta. Per part nostra arribàrem al quintet. El document s'havia anat polint en termes de contingut i -moltes vegades- fent especial atenció en l'aspecte lèxic. Que si és un "gir", que si és "major èmfasi", que si és "un nou repte"… Amb el Marc gairebé diria que ens ho vam passar bé -ell duia el portàtil i a la fi en Serracanta també duia el seu i tot. I en Toni Llobet també va fer valdre la seva condició de filòleg repetidament. Precisament, la terminologia dels anteriors tripartits fou resolta a favor d'una de nova, atenent -ai!- que no sempre el nom fa la cosa. La Taula del tercer sector, el Pla d'actuació municipal o el Pla integral del Nucli antic es podrien desdibuixar nominalment. Però em penso que la seva concreció descrita al pacte és el resultat del nostre compromís en la governabilitat. Això i el Pla local d'habitatge, les multes als bancs amb pisos desocupats, la reestructuració de Fòrum o els nous programes adreçats a resoldre el problema de la fam a Manresa, esepecialment entre els infants. El document sencer, és aquí. I, lluny de tacticismes de partit, em penso que de la seva aplicació en depenen moltes coses importants, diferents dels darrers anys. En fi, diré encara que en tots tres dies, només vam veure aigua o cafè. I que a part de les fotos oficials, vaig fer-ne una de pròpia al mateix temps que demanava permís. Amb actituds reals.

El dimecres nit vam validar els resultats de la comissió en una tercera assemblea d'ERC -només 23 persones: el ritme setmanal és poc agraït. En qualsevol cas, consignar que l'acord va ser unànime, que en vam relatar els detalls -i també els desacords. I al capdavall l'endemà dijous, tots plegats vam escenificar la signatura del document final (una mica pompós, això de "l'acord del carrer del Balç", però què voleu, a vegades surt com surt). Hi havia els set electes d'ERC i vuit de CiU, excepció feta d'en Calmet. Junyent va defensar la legitimitat de l'acord -a Manresa no n'hi havia precedents, és així. I la sensació entre els d'ERC era d'un cert compromís -però els acords polítics ja ho tenen, que no sempre són confortables. El dissabte vindria l'episodi de la investidura i començaria una tasca de seguiment que ja d'entrada tots sabem que no serà fàcil. Ni agraïda. Però això, em penso, ja serà un altre episodi i, a més a més, del tot públic. A veure si ho enfilem bé: en depèn l'accent social que entre tots hem acordat d'impulsar-hi. I encara la desdramatització d'unes relacions que ara mateix, a Manresa reclamaven aquesta normalitat. També a nivell nacional: podem treballar plegats. I això no vol pas dir barrejar-nos ni deixar de ser cadascú qui és… oi?

Més enllà d'alguns escarafalls d'altres formacions d'esquerra, si es volen fer noves interpretacions ideològico-gramaticals de l'acord a Manresa no em sé estar de citar l'article de Josep Ramon Mora que, en una deferència, aquest dissabte a Regió7 parlava dels pactes a la ciutat. Preguntes per a després del pacte. No cal estar-hi d'acord, o estar-hi del tot d'acord. I així que el tingui el deixaré lincat. Perquè la seva lectura -una altra visió- hauria de ser gairebé obligada. Té la virtut de fer pensar. I pensar és sempre molt i molt convenient. Pensar, actuar, revisar, comunicar… i fer-ho amb generositat, motivant el grup i adoptant compromisos. Tot just set punts per una política participativa i de voluntat transformadora: no hi ha millor sedàs per a detectar impostures. Torno al debat d'en Mora: "per això". O "malgrat això". Continuem…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada