Dues assembles d'ERC Manresa

No, no puc explicar els continguts de les assemblees d'ERC. Encara menys quan són tan participades, llargues i amb moments d'una vehemència inhabitual com aquestes d'ara, quan cal plantejar-se la manera fer útil l'extraordinari resultat que vam obtenir el 24 de maig: 7 regidors i el 23% dels vots emesos. En fi, que no serà fàcil ni -és clar!- ho entendrà tothom. Però estem compromesos a canviar coses i hi estem des d'una perspectiva nacionalment d'esquerres. Com ho embastem tot plegat? L'única cosa que no podem fer es quedar-nos quiets, ni per càlcul ni per por. Doncs és així que, entre tots, provem de trobar la millor solució, encara que probablement no acostumi a ser la que el primer vespre desitjàvem. És la gran virtut dels partits assemblearis, oi? Doncs després de tres hores de debat és això: l'assemblea d’ERC aquest dimecres va validar arribar a acords de governabilitat amb CiU! Que, en detall, es concreta en condicionar la investidura de Valentí Junyent el pròxim 13 de juny a acords estratègics entre les dues forces i, també, en no entrar al govern. I ja està? No, home, no, encara vindrà una tercera assemblea! O tot allò que el temps, a cop de coincidències i compromisos, genera. I que jo ho hagi de veure. I viure!

El cas és que CiU ha guanyat les eleccions a Manresa i, per tant, que és qui té l’encàrrec de fer govern, però perd fins a dos regidors i es queda en 9, molt lluny de la majoria de 13 a la qual segurament aspirava. Rep, doncs, un missatge de desaprovació de la ciutat. Per això, i en primera instància, nosaltres vam avaluar un pacte de govern ERC (7) + CUP (3) amb l'inconvenient que necessitaria sempre el suport extern del PSC (3), una formació ara mateix contrària al procés nacional que Catalunya viu. Al capdavall, doncs, i amb la voluntat d’obtenir un govern estable que reforci especialment les polítiques socials, les de promoció econòmica, i es comprometi amb el procés per la sobirania de Catalunya, vam plantejar un primer pacte de CiU + ERC + CUP que... no va arribar mai a fructificar. M'arriba que l’actitud dels representants de la CUP amb setze punts presentats des del primer moment com a innegociables no ho feia gens fàcil, per més que no hi faltaven coincidències; l'exemple de la proposta del dinar universal a tots els nens de Manresa escolaritzats, fins i tot als que no tenen dificultats econòmiques, esdevenia l’exemple d’un impossible –el cost arribaria als 14M d’€- i a més a més, i per ser francs, molt més populista que no pas progressista.

Doncs ve-t'ho aquí, que una segona assemblea local d’ERC Manresa va ratificar aquest dimecres la voluntat de deixar el govern de CiU en minoria però, responsablement, garantint la governabilitat de la ciutat des d’una posició externa. Aquest és l’encàrrec de l’assemblea i, com a tal, és evident que no és un xec en blanc sinó que només es pot entendre com a resultat d’acords entre ambdues formacions. Dubtes? Els que vulgueu. Per això l'atzar, avui, em penso que em posa al davant aquest fragment d'en Tresserras, a l'Ara: "De fet, només arribem a dubtar seriosament d'allò que ens interessa i considerem important. És llavors quan ens podem esforçar per aclarir les idees, discernir entre opcions possibles, i prendre una determinació". La determinació ara mateix és presa: cal garantir, doncs, que tindrà alguna utilitat per Manresa i pel país. En això estem.

El text és el budell del comunicat oficial d'ahir tarda: un plaer de col·laborar-hi!