Joan Margarit, a Manresa, "Des d'on tornar a estimar"

Dijous Joan Margarit va ser a Manresa, a la llibreria Parcir, presentant el seu darrer llibre de poemes: Des d'on tornar a estimar. A les vuit, la sala era plena, amb gent a peu dret. En Jordi Estrada en va fer la presentació i, tot seguit, l'autor va fer lectura d'una selecció de poemes del nou recull. No pas tres o quatre sinó una tria considerable, tot alterant l'ordre que ocupen a l'edició. I em va agradar molt, moltíssim: l'amor i la mort. L'art, la literatura. I ara, per sobre de tot, també l'envelliment. La construcció de la memòria, la tria del record. La percepció serena del final. S'hi va estar més de tres quarts, amb un entusiasme encomanadís, reiterant aquests versos del primer poema del conjunt: Estimar és un lloc. / Perdura al fons de tot: d'allí venim. / I és el lloc on va quedant la vida. En transcriuria dues dotzenes. Però, d'entre tots, i a les acaballes del volum, recullo aquest:

Coneixement 

Cavar entre les pedres, els terrossos

i les arrels que mai no arrencaràs.

Però aquest és el preu del que és profund.

Cavar és religiós.

És una forma de bondat.

Cavar de nit. Després agenollar-se

i aixecar els ulls a les estrelles

sabent que cal buscar-ho tot a terra:

com construir una casa, com escriure un poema.

I fins i tot des d'on tornar a estimar

en aquest temporal de la memòria.

Per als alumnes de l'Institut, una tria més gran: aquí.