Qui no coneix Dolors Pardo?

Des de dimecres passat que circula: el Pou de la gallina d'aquest març, amb La Manresa més verda per tema del mes. Al Cul del Pou, "Qui no coneix…", hi presento Dolors Pardo Circuns. Els cognoms ho diuen tot: la recordeu, a la Parcir? Doncs ja està: una presència tan discreta com eficient. I a ritme de vals! La il·lustració, genial com sempre, de Maria Picassó. I al contingut -passo uns dies molt atrafegats!- m'he permès la llicència de retocar-ne alguna pífia per indicació expressa de la protagonista. Li'n dono es gràcies, és clar, i millorem el publicat. Queda exactament així:


Dolors Pardo Circuns

ballant entre pedres i lletres

Per poc que sovintegeu llibreries, que aquesta dona us ha de sonar: fa més de 30 anys que aixeca la persiana de la Parcir, que es diu aviat. I mira que, de jove, la Dolors volia ser arqueòloga! Per això va estudiar Història i, amb la carrera feta, cada estiu s’aplicava voluntàriament a la disciplina de remoure el passat d’entre les pedres. El passat i... el futur: perquè va ser entre les lloses d’un sepulcre amb fongs de 1500 anys, que va trobar company, marit i soci: Antoni Daura. I ja hi vam ser. Com que de l’arqueologia al nostre món només n’ha viscut Harrison Ford, el negoci familiar els va atrapar. I el negoci eren els llibres: cal recordar que la Dolors és filla d’aquell editor i venedor inoblidable que va ser en Marià Pardo? Llibres i enciclopèdies a domicili, i tot en còmodes terminis! La Dolors, doncs, n’ha estat la fusió biològica d’aquell acrònim. Marià Pardo. Paquita Circuns. Pardo+Circuns: Parcir! De primer al carrer Barcelona (1973), nou anys després al carrer Guimerà: dos-cents cinquanta m2 de llibreria que, d’ençà la darrera reforma incorpora aquella aventura del “Petit Parcir” a Carrasco i Formiguera. I, doncs, què us fa falta? Si no ho tenen us ho troben, que per això la Dolors haurà estat sempre una professional del llibre i la recerca, ara a cop d’ordinador. I en aquell equip ningú no hi plany les hores, de dilluns a dissabte! Només, això sí, cada vegada que poden la Dolors i el Toni abandonen el to formal dels llibreters de raça i surten a ballar fins perdre l’alè: sí, sí, han estat divuit anys competint fins arribar a la primera categoria absoluta! Dominant els estàndards –valsos, tangos i slowfox- i fins atrevint-se amb els llatins, coronant pòdiums, si bé avui s’ho agafen amb més calma... I tot, tot, després de dos quarts de nou del vespre, una vegada atesos els clients, o perseguides les comandes. En acabat, recuperada la bufera, vindrà la pau del vespre a casa: és, de llarg, la millor estona per llegir. Cada dia.