Carme Alarcon,
la capella pentinada
Aquesta filla de la plaça Major va créixer a l’ombra de la Seu i, amb catorze anys, s’incorporà a la seva Capella de Música. Des d’aleshores ha servat fidelitat absoluta a una institució que ja és quatre cops centenària. Parlem de la Carme Alarcon, és clar, que ara ja deu fer vuit anys que presideix l’entitat i fins –mai abans cap altra dona!- n’ha rebut l’ensenya d’or. Una dona, sí, que no para ni s’arronsa mai, ni quan els maldecaps apreten, que per això se sap buscar els suports i les complicitats on calgui. Inquieta i bellugadissa, al costat de la música fa córrer una perruqueria a la baixada del Pòpul. Perruquera amb títol, i tant. Però molt més que això! La Carme ja va començar xica-xica a Sobrerroca, rere un taulell a cal Maurici de les olives. No res: era per ajudar!. Després vingué cal Sagi. O un temps d’auxiliar clínica. I, per sobre de tot, va dedicar disset anys a fer el “tupperware” per tots els pisos de la ciutat! Artista en directe del microones i màster de la congelació dietètica, la Carme va vendre estibes de “tuppers” a tota una generació de manresanes i manresans. I a cada venda hi havia també una història, aquell moment per a la confidència, l’aprenentatge íntim del paisatge humà de la ciutat. I doncs, al capdavall, potser sí que no tothom coneix la Carme, però us ben asseguro que, de Manresa, la Carme sí que coneix tothom!
El dibuix, extraordinari com sempre, de Maria Picasó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada