diumenge, 7 d’octubre de 2012

ERC, candidats i coalicions

Tinc per inoblidable la gran manifestació del darrer 11 de setembre. Érem més d'un milió i mig de persones a Barcelona amb una proposta clara, això és, Catalunya un nou estat d'Europa. Una concentració humana d'una magnitud que no es podia ni negar ni, tampoc, desoir. De tot plegat encara no fa un mes! Des d'aleshores, i amb el caliu de les declaracions que ens arriben des d'Espanya -Rajoy i el Borbó, però també la senyora Chacón desbarrant- hem avançat no pas cap un referèndum sinó cap unes eleccions anticipades. M'ho deia en Pere Culell, cap del grup d'ERC a l'ajuntament de Manresa: "la gent reclamava un referèndum, i poder votar sobre el futur de Catalunya, i ara ens trobem amb unes eleccions a dos mesos vista, en què haurà de votar un partit polític".

I és així que, tenyides d'un cert to plebiscitari, arribarem a les eleccions del 25 de novembre. No cal dir que CiU persegueix la llibertat per fer i desfer que li donaria una majoria absoluta, la que ara mateix no té. I és que ja fa dos anys que el nostre Parlament disposa d'una majoria sobiranista! Però no pas la majoria de CiU... de manera que tots tornarem a les urnes en nom d'una més gran legitimitat en aquesta hora solemne. Tornarem a votar, sí, i des d'ERC tornarem a empènyer i a explicar amb paciència el perquè d'un projecte independentista que fa anys que defensem.

Toca també tornar a elaborar una candidatura. Al Bages, els candidats que proposem des d'ERC els vam aprovar divendres, amb la votació de gairebé cent persones reunides a la Torre Lluvià, de Manresa. No és pas un procés senzill! I per això, cada vegada que el resolem m'alegro de compovar que els maldecaps -les justes aspiracions de moltes persones- es puguin fondre en una proposta única i democràtica. No és indolor, però amb generositat i posan-t'hi els cinc sentits, es pot arribar a fer quadrar sense deixar gaire nafres. Al Bages, i a proposta de l'executiva comarcal, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras va aconseguir un suport unànime (quedarà per a la història: tot just dos vots en blanc).

I doncs cal generositat i un punt de paciència. Cal també coincidència en el projecte per bastir un equip potent i que funcioni, que sigui l'eina al servei del país que ens hem proposat. Ho dic per aquest neguit que sovint pressiona a ERC com a pal de paller d'una gran coalició independentista. A mi també m'agradaria, és clar! Però no pas a qualsevol preu. Sumem, i sumem fins allà on ara mateix poguem. La política vol temps i complicitats, i les presses -com en tantes coses a la vida!- més aviat fan nosa. No es tracta de barrejar noms, llistes i circuncripcions, i avall que trona! La veritable entesa independentista vindà a partir d’un programa, una campanya i un grup parlamentari comú. Si ara no és a punt, no és a punt i llestos. Qualsevol altre debat és esteril o perillós: a qui li interessa presentar l'independentisme com una olla de grills?

Acabo. Des que tinc consciència política he desitjat per Catalunya un estat propi. No pas des del sentimentalisme o la nostàlgia. Encara menys per qüestió de nissaga! Aspiro a una Catalunya lliure per aconseguir una major justícia social, per garantir la igualtat d’oportunitats, per millorar les condicions de vida de tots i cadascun de nosaltres. Un país més ric i mes culte. Divers però cohesionat. Més solidari, més democràtic, més lliure. I per això és del tot imprescindible que el proper 25 de novembre l’independentisme i ERC assoleixi un resultat històric si volem que veritablement Catalunya esdevingui el proper Estat d’Europa. Perquè no n’hi ha prou de votar "independència".

Ara, més que mai, convé coneixer el programa de cadascuna de les propostes. Quin full de ruta trien? I al mateix temps -no pas "més endavant"- quin model social defensen?. Ara, mes que mai, ERC vol ser el referent i garantia de totes aquelles persones que, des de visions progressistes i de justicia social, desitgem que Catalunya esdevingui el proper estat d'Europa. Sense marrades. I on hi pugui cabre tothom.

Dionis Guiteras, el divendres, n una foto de Maria Vilarnau. Un país nou, sense dèficits ni peatges... Pregunteu-li al Dionís com se fa, perquè l'alcaldia de Moià ha estat una veritable escola...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada