He penjat una estelada (dues, per ser més precís)

El darrer dissabte de juliol vam ser a Manresa, a Crist Rei, per tal de fer-nos la foto col·lectiva d'aquesta altra campanya de l'ANC que és "L'estelada al balcó" amb un subtítol tan llarg com agosarat:"Penja-la i no la despengis fins a la independència". A Manresa se'n van vendre centenars, sobre cartró pluma, rígides i lluents. Sense pecar de derrotista -avui la impremta fa miracles!- em temo que aquesta és una batalla que guanyarà el sol a les tintes planes. Sigui com sigui, a casa ens vam firar amb les dues versions d'estelada -blava i roja- per allò de respectar totes les sensibilitats en convivència i les hem distribuït adequadament amb el ferm propòsit de no despenjar-les fins el dia de la independència -o l'endemà si és que anem molt atabalats-. Això, és clar, o despenjar-les quan el sol les hagi descolorides i, si encara queda corda, substituir-les per dues de noves... Això era el dissabte i, com que som molt tossuts, l'endemà encara ens vam animar, a Castellbell i el Vilar, a fer voleiar 21 metres d'estelada sobre el Llobregat, i perquè el pont vell del poble no és més alt!

I sí, ja tinc clar que amb tot aquest activisme no hi ha res de guanyat. I del risc que conté de folklorització o fins d'endogàmia entre els convençuts de sempre. Però hi ha dos factors que m'animen a seguir aquesta dinàmica: d'una banda l'activitat política d'aquest estiu, que en la perspectiva de la propera Diada, clarifica les posicions com mai ho havien estat. Només hi ha dues sortides possibles: independència nacional o naufragi amb Espanya. Amb tots els matisos que es vulguin però, al capdavall, acarats només davant aquestes dues opcions.

I doncs, el segon factor que m'anima és veure, cada dia, més estelades penjades a façanes i balcons.  Les que ja eren d'esperar però, també, moltes d'altres que no hi comptava, en vivendes que desconec o en d'altres que, precisament perquè sé qui hi viu, m'alegra de veure que se sumen públicament a aquest projecte. Que és molt més que una campanya. I que necessita molta gent, i molt diversa.