A l'església de la Bauma

Ahir va començar la festa major de Castellbell i el Vilar. Pregó, escuma, ball de nit... el programa gira, com a tants i tants municipis del país, a l'entorn de la marededéu d'agost. I l'oferta no té res d'excepcional que no sigui un reguitzell d'activitats més o menys distretes.  Que no és poca cosa! La festa major, qualsevol festa major, ha d'aspirar abans que res a treure la gent de casa per compartir un temps i un espai comú i, si pot ser, a sobre passar-s'ho bé. Si a més a més és capaç de construir un relat comunitari, ja ha aconseguit tots els beneficis que se'n podien esperar.

Per això, d'entre l'oferta festiva castellvilarenca, avui amb M. ens hem arribat fins al barri de la Bauma per participar de la visita guiada de l'església de la Sagrada Família que feien l'historiador Joan Valls i l'arquitecte municipal Jesús Alonso. L'església de la Bauma és de 1908, obra de l'arquitecte manresà Alexandre Soler i March, i síntesi eclèctica d'influències gaudinianes amb una absoluta barreja d'ingredients romanics i gòtics. Ras i curt, una mena de pastís que l'arquitecte ha qualificat, em sembla que encertadament, de "protomodernista".

Cal dir que la visita ha estat un èxit? I ho ha estat, més enllà de la lliçó arquitectònica, per la possibilitat de teixir un tros de la història del poble davant de tots els veïns que hi han participat. En Joan Valls ha parlat de les colònies i de les primers fàbriques al poble. Del paper de l'església, i dels senyors, i de la primera coral republicana. I de tots els canvis que els darrers cent-cinquanta anys ha sofert el municipi. De tot plegat en queda un pòsit, sense cap mena de dubte. I en un exercici natural de participació ciutadana, alguns participants han fet propostes de futur pel temple ara que ja no té gairebé usos litúrgics. Però que pot ser un molt bon espai cultural. L'alcaldessa, si més no, ja ha assegurat que és darrera un conveni amb el bisbat per a cinquanta anys. No cal dir que valdria molt i molt la pena.