dimecres, 22 d’agost de 2012

Lola Anglada, poderosa memòria

Massa sovint l'obra de Lola Anglada és percebuda com la d'una il·lustradora de contes infantils, amarats de civilitat i bones maneres. I podria ser així si ens quedéssim en una primera mirada passatgera, per damunt les formes amables de tots els seus nois i noies en paisatges vagament noucentistes. En Peret o la Margarida, en Narcís... que vaig descobrir en una exposició itinerant de "la Caixa", el 78 o el 79, a Manresa. Aquells anys hi va haver també les reedicions d'Altafulla, magnífiques, encara en vida de l'autora. Però, tot plegat, tenia el risc de reduir l'univers de Lola Anglada a aquest to casolà, d'una imaginació vivíssima però percebut en clau domèstica, i poca cosa més. Per això és doblement interessant aquesta exposició del Museu d'Història de Catalunya: perquè hi mostra "la part més desconeguda de l’obra d’aquesta artista republicana, catalanista i crítica amb la submissió de les dones de l’època i que sempre fou lleial al seu compromís amb la República". Doncs d'aquí l'interès i, encara, perquè sense que en sigui el motiu, la mostra contextualitza tota l'obra d'Anglada.

"Lola Anglada, poderosa memòria -Dibuixos i il·lustracions més compromesos" serà a Palau de mar fins el 24 de setembre, i la modèstia de les seves mesures -no oblidem que va ser produïda l'any 2010 per l'ajuntament de Tiana- permet una visita ràpida. Una modèstia, però, que recorda el compromís incomplert per la Diputació de Barcelona fa quaranta anys: l'exposició pemanent a Sitges. Potser perquè, al capdavall, Anglada resulta incòmoda? Avui no ho hauria de ser. Al contrari: el més petit de tots encara conserva tota la seva força... I les memòries de Lola Anglada, inèdites, haurien de veure també la llum:

Mai com al temps de la República m’he sentit viure a casa nostra (…) Barcelona en aquella època breu de la República Catalana ens oferí un viure alegre i optimista com si tothom estigués obligat a fer una Catalunya gran i pròspera al nivell dels grans pobles. Potser perquè ens trobàvem alliberats de les cadenes de l'esclavitud i perquè teníem el nostre idioma, pàtria i bandera..."

De Lola Anglada, memòries inèdites, mecanografiades. pàg. 169. Extret del catàleg. La il·lustració pertany a El més petit de tots, el llibre editat el 1937 pel Comissariat de popaganda de la Generalitat de Catalunya. Si en voleu saber més, cliqueu aquí, i sabreu la història de l'escultura d'en Paredes o la versió dibuixada de Lola Anglada. I fins la possibilitat d'adquirir-ne, avui, una versió de fabricació artesanal...


                 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada