dimecres, 15 de febrer de 2012

Els premis ciutat de Barcelona

Ahir al vespre vaig ser al lliurament de premis Ciutat de Barcelona 2011 i això perquè el meu germà Oriol en rebia un, conjuntament amb Txuma Sánchez, en l'àpartat d'Arts Visuals. Em va fer il·lusió assistir-hi, i encara n'hi va fer més a la meva mare, és clar, a qui vaig haver d'acompanyar des de Manresa. Tot plegat no passaria d'un apunt domèstic si no fos perquè a la pràctica, el vespre va ser com una regressió al passat. Hi vaig trobar prou coneguts entre els assistents i singularment perquè, ahir, per primera vegada els premis Ciutat de Barcelona incorporaven l'àmbit de la Cultura popular. Ja era hora!. Felicitats a la Coordinadora de Colles de diables i bèsties de foc de Barcelona, els primers a rebre el premi. Felicitats també als nominats Maria Antònia Pujol i Josep Maria Mayol, autors del recull didàctic Requetetxec (Descobrim els instruments dels Països Catalans) publicat pel CPCPTC. I també a la Cobla Sant Jordi "Ciutat de Barcelona" -premi en l'apartat de música. Premi a l'empresa Moritz, premi a Josep Ramoneda, premi als de Telenoika, al Jordi Évole... En qualsevol cas, la vetllada -un punt feixuga: més de dues hores!- va tenir fins notes crítiques però es va saber portar, acompanyada de tradició i contemporaneïtat. Fantàstica la presència pianística d'en Carles Santos, i encara més quan s'aplega amb la tenora de Jordi Moliné, entre d'altres. A cada interpretació, la llum de la sala disminuïa inversament proporcional a la il·luminació d'un bon grapat d'smartphones d'aquests conciutadans que necessiten viure en la il·lusió de la comunicació permanent. Déu els faci bons! L'obsessió per ser a quatre llocs alhora vindrà un dia que ens l'haurem de fer mirar. Per tota la resta d'ahir, em quedo amb un retall de l'Oriol que va evitar deixar-se segrestar pel discurs de l'excel·ència: des de la Sala d'Art jove se'n situen a les antípodes, perquè en allò que exposen o editen afavoreixen abans que res polítiques de risc. Perquè són joves i doncs perquè el premi "el recollim no tant per la feina feta sinó per tota la que encara hem de fer". Que no és pas poca. Els la deixaran continuar? Jo coincideixo amb els que diuen que val la pena... 

La foto de l'Oriol és feta al Saló de Cent de l'ajuntament de Barcelona. A consignar el discurs final de l'alcalde Trias, destacant el talent, la innovació i l'aposta estratègica que ha de ser la Cultura per Barcelona. Ho va dir amb tanta vehemència i entusiasme que no vaig poder evitar pensar en la notícia del matí: Mascarell podria ser el proper alcaldable per CiU a Barcelona. Només un acudit? Si en veurem encara de coses!

1 comentari: