dijous, 21 d’abril de 2011

Política transformadora a Castellbell i el Vilar

Avui, després d'una altra reunió maratoniana -cinc hores: sort del Barça que jugava a quarts de deu!- hem enllestit el programa d'Esquerra-AM per al municipi de Castellbell i el Vilar. Avanço que aquest no és un apunt publicitari, encara que a primer cop d'ull ho pugui semblar. No ho és, i si fet i fet parlo d'Esquerra a Castellbell i el Vilar ho faig, sobretot, per reblar aquell comentari de març (Política i proximitat: un exemple estimulant). I és que han passat els mesos però, d'ençà que aquest hivern ens vam animar, em penso que hem estat capaços de fer alguna cosa més que presentar una candidatura: hem creat un equip. I doncs ara no pronostico pas un èxit espaterrant el 22 de maig, però estic molt content de com estem fent les coses i, sobretot, estic més que convençut que ara mateix la feina feta ja és bona pel poble. D'una banda per tots aquells que hem pogut convèncer que valia la pena provar-ho. Que s'han avingut a aparcar prejudicis o experiències prèvies. Que s'han animat a participar, plegats, a repensar Castellbell i el Vilar. Que sense consignes ni cap més condició que la que nosaltres mateixos ens imposéssim, han volgut construir una proposta ambiciosa i diferent pel municipi. Imaginativa, transformadora, progressista, igualitària...  I en segon lloc, perquè el resultat ha estat extraordinari: a poc a poc hi hem abocat hores i hores. També idees, debats. No ho hem pas vist sempre tot igual! Però lentament hem trenat consensos, hem parlat amb més gent, hem visitat entitats, urbanitzacions, persones... i hem destil·lat les propostes, sovint ben innovadores!. Cal dir que l'exercici enganxa? Fixeu-vos en la foto, amb la majoria de gent independent però decidida a trencar inèrcies: molts d'ells o elles van entrar a l'any 2011 sense saber que s'abocarien a fer política -a fer-la, sí-  al seu poble. I després de les primeres reticències, hem acabat contrastant idees amb lleis i pressupostos. Amb organigrames i eslògans. Amb una il·lusió que s'encomana. I si no, demaneu-li a la Maria, a la Maragda, al Joan, a la Lourdes o al Sergi. Potser no seran regidors o regidores aquesta primavera, d'acord. Potser l'Albert no serà alcalde.... però del què no em queda cap dubte és que el resultat d'aquest trajecte que ara comença serà fecund. I amb tots els maldecaps que ens puguin venir, ja es pot certificar que els nostres adversaris ens miren no només amb recança -anem a trencar hegemonies!- sinó també amb un punt d'enveja: desesmats i obedients, la campanya se'ls fa llarga i el programa és gairebé personal, del cap de colla. I doncs la política pot ser tota una altra cosa: aquest voler canviar les coses, sí, i a més a més passar-s'ho bé...

(La fotografia és d'en Joan Martínez a qui també cal agrair-li la predisposició a embolicar-se sempre que convé...)

2 comentaris:

  1. Ojala, aquest escrit el llegís cada persona del nostre poble, ens mirarien diferent jejeje Sou un gran equip!!

    ResponElimina
  2. Som un equip nombrós i plural, de persones compromeses i capaces treballant plegades per millorar el poble... què més podem demanar? A mi m'omple de satisfacció. I el teu "mestratge", Ramon, no té preu!

    ResponElimina