Diumenge de Pasqua

Des de petit que m'agrada sortir a cantar Caramelles i celebrar la Pasqua, perquè la Pasqua és festa i només ho pot ser compartidament. Potser perquè no vaig créixer en un clima de papotes i processons, i tota la infantesa a Rajadell tenia en el cicle de Quaresma un ambient post-conciliar absolutament contemporani. Sense pecats ni manies. Sense por. La reflexió des del dijous sant fins la vetlla pasqual ens feia a tots persones noves i mossèn Lluís Solernou era qui millor burxava entre l'Evangeli i les pàgines del Triunfo. Abjurant del diable i del diner -dels poderosos!- ens preparava per canviar. Calia canviar les coses perquè, està clar, les coses ni anaven bé ni eren justes per tothom -i era tan difícil ser just, i era tan estrany voler ser pobre entre els pobres! I aleshores com ara, venia la Pasqua, i reféiem tota la Passió i sense acabar-ho d'entendre, venia que cantàvem i ballàvem bona part de la nit, sota la lluna plena, resseguint els camins de les masies i de l'un i l'altre raval. Les noies i els nois. Fent festa: allò era la Pasqua, sí. No sé si del tot religiosa, però absolutament carregada de fe. I esperança: esmorzàvem tantes vegades com ens n'oferien, i a la fi era diumenge al migdia i els balls de bastons i el de cercolets del més petits, amb totes les cançons, omplien a vessar la plaça major. Anunciant la resurrecció de Crist, és clar, i la de la primavera i el bon temps també, la resurrecció de tota la vida en aquell Rajadell menut, tristoi i més aviat fosc de finals del franquisme. I aquell diumenge també nosaltres tornàvem una mica de morts a vius i ens féiem grans pensant, creient, que algun dia sí que el món aniria més bé, i les coses serien justes i nosaltres no tindríem potser tots els maldecaps dels grans, els problemes que ens vaticinaven, tot el dolor que havia de venir. I té, tot ha anat com havia d'anar. Ens hem fet grans, i amb tots els maldecaps i problemes, encara hi ha un dia que val la pena aplegar els veïns, sortir a cantar i creure que plegats podem canviar les coses. Si no totes, algunes. Rumiant. Cantant. Bastonejant. Celebrant la Pasqua.

(De Rajadell a Castellbell, una foto del dr. N. feta al pla del Puig del Vilar, davant Montserrat i uns núvols carregats de pluja, amb tots els cantaires d'enguany. Demà, que és dilluns de Pasqua, amb els diners recollits farem una arrossada popular de característiques miraculoses: n'hi haurà per tothom qui en voldrà).