15 anys de Galliner

Ahir vespre vaig baixar a Manresa perquè hi inauguraven una exposició: "Vine a fer cua", una exposició sobre els 15 anys del Galliner que pren la cua com a fil conductor d'una trajectòria fecunda: quinze anys fent cua lliurement, autoorganitzadament, amb perseverança... fent de la cua una complicitat. I conscients que "sempre hi ha un lloc a la cua". Ara digueu si això sol no és ja un programa! En qualsevol cas, si no sabeu de la singularitat del Galliner a Manresa, cliqueu i veureu: una entitat viva i dinàmica que ara fa poc més de quinze anys assumí el repte de gestionar la programació teatral de la ciutat però sempre amb un objectiu superior: recuperar el gran teatre Kursaal. Que és com dir que venien -i venen- entrades però que  "no només" venen entrades.

Al vespre, a la sala Mestre Blanch, un sopar de pa amb tomàquet a peu dret aplegà un exèrcit de col·laboradors i també alguns dels que hi vam ser el primer dia -o per ser exactes, "el dia abans", fruit d'una subtil complicitat amb en Joan Morros que encara avui celebro que duri. També vaig retrobar-hi en Jordi Valls, aquests dies retornat momentàniament d'Anglaterra, i encara molts d'altres per parlar d'ahir i d'avui, i fins un punt del futur de la ciutat o de la política cultural del país -però això, és clar, ho deixarem per una altra estona, que aquest és un apunt amable.

Sigui com sigui, el resultat d'aquests quinze anys del Galliner el tinc per extraordinari, com un exemple il·lustratiu del poder de la participació ciutadana. També de les capacitats o renúncies que exigeix a totes les parts, les de l'associacionisme i les de la política. Això i la confiança que reclama, i sense la qual no es podria pas construir res. I encara les habilitats que ho fan possible, la suma del pensament compartit, els lideratges discrets però sostinguts... i aquest entusiasme que fa possible canviar les coses o construir-ne de noves. I que tothom se'n senti part... Ens en podem ben felicitar!

(La foto, per maldestra que sigui, il·lustra la cua d'ahir vespre al Casino de Manresa, abans d'inaugurar l'exposició)