Comiat i record de Nadal

Encara que formalment el cicle de Nadal no s'acaba fins la propera Candelera —el 2 de febrer!— jo ja el dono per enllestit aquest matí glacial de Reis. M'agradarà aquest migdia trobar-nos per dinar a casa el meu germà Manel, i estirar la tarda emmandrits abans de reprendre demà el curs ordinari d'aquest any que tot just comença. De tot plegat —resolts àpats i regals— me'n queda sobretot el record dels Pastorets, que aquest desembre vam recurperar a la residència d'avis del barri, amb la Teti Canal. O la quinzena edició del Nadal al Catà, presentant als Carlins la darrera edició amb la Rosa Maria Ortega, com si jo no m'hagués jubilat encara de la secundària. I més Pastorets encara, com a públic, a Castellbell i el Vilar: els Pastorassos, episodi III, en una recreació d'Starwars que demostra la ductilitat de la cultura popular, la seva vigència transgressora i la paciència dels hereus de Folch i Torres —paciència exemplar que deu culminar en el fantàstic cercatasques Folch i birres! Però la millor manera de resoldre aquestes festes ha estat la cavalcada de Reis, a Manresa, que enguany ha excel·lit en plasticitat i entusiasme. Renovar la cavalcada  és sempre un risc i també un repte —la tradició vol que tot sembli com sempre, però que sempre sigui nou! Doncs bé, els autors se n'han sortit amb nota i els participants s'hi han abocat fins a desbordar el número de candidats a figurant. Carrosses i coreografies, també la música i el ritme, van entusiasmar l'arrancada al Pont vell. El fred i fins i tot els vint minuts de retard no va fer sinó accentuar més i més el desig de reis, dels tres reis de l'Orient —jo no en reconec cap d'altre. Àngel, carter reial, reis, paqueteria de regals i carbó. I caramels a mà, que són més agraïts, no fa mal al cap de ningú i se'n trinxen menys per terra. Què més es pot demanar? Doncs la normalitat, demano tornar a la normalitat. Desfer el pessebre, despenjar boles i llumets i menjar a poc a poc —aquesta és la pura golafreria!— els darrers torrons que han quedat a la safata. Tot això i esperar que al cap d'un any torni Nadal, un altre Nadal, per tornar a comptar-nos-hi tots si pot ser...

La foto és d'ahir, a la Residència d'avis del barri de la Sagrada Família, a Manresa. Un rei modest, no ens enganyem, però tan entranyable com tots els altres. I que cada any desvetlla emocions, per molt que semblin colgades pel pas dels anys o la desmemòria.