Salvador Puig Antich, un crim d'estat

A l'Àlbum de visites d'aquest mes de gener a El Pou de la gallina hi vaig recollir la xerrada de les germanes Carme i Imma Puig Antich, en un vespre vibrant a Òmnium Cultural. Mig segle després del seu assassinat, és bo percebre que aquell episodi no fou estèril, i que va saber revoltar tanta gent. I conservar plegats una certa malfiança de tot allò que ens arriba des del poder com a definitiu i incontestable. Perquè molts cops és més que discutible i —l'esperança té un punt de revolucionària— encara menys definitiu.

Salvador Puig Antich, un crim d'estat

Les germanes Carme i Imma Puig Antich van ser a Manresa el dimecres 18 de desembre en una conversa que es va fer a l'Espai Òmnium, organitzada conjuntament amb l'Associació Història i Memòria. Les acompanyava el periodista Jordi Panyella, autor del llibre Salvador Puig Antich, cas obert. L’acte commemorava el 50è aniversari de l’execució de Salvador Puig Antich, el 2 de març del 1974. «Ha estat un any intens i esgotador —deia l’Imma— però cinquanta anys després conservem la indignació». El tema va marcar tota una generació, tal com van mostrar els records de molts dels participants a l’acte. I les dues germanes també en van rememorar l’horror: «Teníem 19 i 27 anys, i el dia del judici sentíem l’odi dels militars, va ser terrible, amb tots els testimonis de la defensa que ens van ser negats». I l’Imma afegeix: «En Salvador no era innocent, però tampoc era culpable d’allò que se l’acusava. I la nostra lluita des del primer dia és que no passi per ser un assassí, que és allò que el franquisme volia». Jordi Panyella va recordar que al Salvador li van demanar dues penes de mort. I l’Imma afegeix: «I la sentència, immediata, va ser feta amb la denegació de tots els drets. Per això diem que va ser un crim d’estat». I afegeix: «La nostra fidelitat és la revisió del judici». La Carme recorda que el passat mes d’octubre, el Govern central va declarar nul·la la sentència i que va entregar a les germanes una declaració de reconeixement i reparació en un acte a Madrid. «I a nivell humà fa dos mesos vam estar molt contentes, però això no canvia el judici. Perquè tot i reconèixer que “va tenir un judici injust” enlloc no diu que el judici quedi anul·lat. S’ha de sobreentendre...». Paradoxalment, si no fos per la maniobra del règim, avui d’aquell anarquista Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) no en parlaria ningú, tot just un grup de catorze o quinze militants. «Però són ells qui en feren un mite». Al capdavall, l’Imma i la Carme recorden que «tot allò que vam viure nosaltres és molt bèstia, però quan et poses en aquell món tan brutal, amb la quantitat de penes i desgràcies que hi va haver a tots cantons penses: això s’ha d’explicar!». I, incansables, agraeixen a tothom aquest llarg acompanyament que fa mig segle que dura.