Com la més humil carbassa
que a l’estiu creix amb delit,
bo i ajocada, feliç
d’aprofitar la calor,
així ara aquest Brogit
compleix el seu compromís
i ve al punt de la tardor.
Que siguin aquests papers
de companyia i abric
per cada hora que passa
d’hivern fred, sense dolçor.
I amb un desig decidit:
que com fa cada carbassa,
ens en deixi la llavor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada