dissabte, 9 de juliol de 2022

El Pou fa el Passeig més democràtic

Dimecres es va presentar al Casino el número 388 d'El Pou de la gallina. El tema del mes es titula «Cent anys d'un Passeig per a tothom» i em tocava a mi mateix d'escriure'l amb tot de col·laboradors que hi han aportat l'experiència o el record. També la història: a la presentació ja vaig reconèixer que el resultat era com anar a fer el volt al costat de Francesc Comas. A partir d'una primera entrevista i els molts llibres que n'ha escrit, és innegable que li pertoca un agraïment solemne. Encara més quan s'ha avingut a dedicar-nos 3000 caràcters sobre les cadires del Passeig! Dimecres, a la presentació, en Francesc es va posar el públic a la butxaca amb una primera batallada: «Les ciutats tenen passeig i els pobles tenen rambla». Amb ell compartim l'anàlisi que el nostre Passeig ha estat un espai d'estratificació social però, també, de socialització entre aquells que hi viuen o hi treballen i aquells altres que l'utilitzen o l'hem utilitzat. I, certament, l'aparició de nous espais de trobada —penso en les Bases ara mateix— pot comprometre el paper de gresol que avui més que mai en cent anys representa el nostre Passeig. Acabo: el segon convidat a la taula va ser en Jordi Badia que no només va fer l'elogi dels plàtans —n'he comptats 238!— sinó que en va qüestionar les podes salvatges o la substitució d'exemplars centenaris que potser no tenien una actitud militarment prou ferma però que haguessin viscut moltes més dècades, fent ombra i abrigant ocells.  Els plàtans, soferts i d'una tradició ciutadana arreu d'Europa, haurien de merèixer un més gran respecte, tal com el Jordi reclama en 3000 caràcters més. Tot plegat, un número de lectura amable, amb les aportacions històriques de Vicenç Prat o Amat i Piniella, i les entrevistes a Diego Sánchez, «rei de les terrasses» o Héctor Pascual Coloma, un dels germans que regenta la Xixo... Fotos de l'Arxiu Comarcal del Bages —moltíssimes gràcies Marc Torra!— i de Francesc Rubí. Alguna altra de meva, a corre-cuita. I un dibuix d'Anselm Corrons que resseguireu estona llarga. No us perdeu aquest Pou! Els subscriptors ja l'heu rebut a casa, i per tota la resta, seran 4€ al quiosc. No us en penedireu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada