Els 94 anys de Rosa Fontdevila

Avui, 19 de novembre, la nostra tieta Rosa fa 94 anys. En fa més de deu que s'està a la Residència Montblanc, que ella va triar perquè senzillament era més al mig de Manresa i així podia anar a passejar o quedar amb les amigues. Les amigues han anat plegant de viure, i ara aquesta pandèmia tampoc li permet segons quines passejades, per curtes que siguin. Ella, però, conserva un humor envejable, un humor que de joves els seus nebots mai vam saber tenir en consideració, acostumats a mirar-nos-la com «la tieta», gran i soltera, tan feta a la seva. Ara, quan els programes del govern ho permeten, els tres germans Fontdevila l'anem a veure i és com si la redescobríssim i, encara que gairebé hem fet tard, sortim admirats de les visites. No res, dic que avui la Rosa fa 94 anys. Ens truquem i celebrem que la PCR que li van fer ha sortit negativa però —tot acostuma a complicar-se— lamenta que l'han hagut de canviar d'habitació, per posar-la en un sector net, sense riscos. Està una mica atabalada per les trucades i aviat en passa via, agraeix el gest i ho acaba: «i vosaltres esteu bé? Doncs vale!», i vale aquí vol dir que llestos, que s'ha acabat la conferència i que —entre nosaltres— em penso que li falla la pila del sonotone. Això sí, que li portem el Pronto, que està molt avorrida!