Marta Rovira torna a Manresa (Vivament compromesos)

Ara fa vuit dies que vam rebre la proposta com a secció local d'Esquerra: mantenir una trobada virtual durant el període de confinament amb algun representant parlamentari. I és clar, vam donar una molt bona acollida a la idea: al capdavall, una organització política hi és per fomentar l'intercanvi d'idees i, ara mateix, amb molta gent confinada a casa, és un bon moment per debatre sobre iniciatives per fer front a l’emergència sanitària. El fet és que en pocs dies Esquerra ha fet 70 sessions anomenades "Connectem-nos", arreu del país i, ahir, a Manresa, vam comptar amb una convidada de luxe, que es va poder incorporar a darrera hora: Marta Rovira, la nostra secretària general, des del seu exili a Suïssa!—i ja són dos anys! Amb ella, la diputada Núria Picas i, és clar, el nostre tinent d'alcalde primer, Marc Aloy.

La conversa va estar sobretot relacionada amb el coronavirus, traslladant la feina que està fent el Govern però també contratant iniciatives que fem des dels ajuntaments o al Parlament de Catalunya, i encara al Congrés i Senat o al Parlament europeu. Però la pregunta al capdavall fou com resoldrem els efectes posteriors d’aquesta crisi. Els ertos i l’atur, la minva d’oportunitats per a tothom, l'empobriment general... i també del risc de pèrdua de llibertats. Al costat d'un objectiu primer —trobar més testos, massius, ràpids, i dissenyar un altre tipus de confinaments— hi ha conceptes com ara la “renda per confinament” preludi de la “renda universal bàsica” que han de ser al centre del debat. El futur només pot passar per un veritable pla de xoc! 

Acabo. Marta Rovira també ens va parlar de la necessitat de seguir posant contra les cordes l’opacitat de la monarquia espanyola —a Suïssa es fan creus del paperot de la premsa espanyola!—  o de mantenir l’activitat antirepressiva, que mai no s’atura, com acabem de veure amb l’amenaça del Tribunal Suprem als funcionaris per evitar que els presos i preses polítiques puguin passar el confinament a casa. I tot plegat, el xat que havia de durar una hora en va ocupar gaiebé dues, i reuní vora quaranta persones en una comunió telemàtica impressionant. A la fi ens vam acomiadar amb un  amb un desig explícit: encara que la tasca que fa a Suïssa és impressionant, allò que més desitgem és que puguis tornar aviat, Marta!

- - - - - - - -   I com que ahir era el primer dia de mes, vam enviar el butllet´mensual d'ERC Manresa, amb un text de voluntat inspiradora, ara que l'epidèmia s'acarnissa al nostre voltant. Vivament compromesos. Admeto que conserva una flaire postconciliar però si no m'ho teniu en compte,  veureu que no és sinó la defensa dels ideals republicans, especialment ara que el món sembla estar en crisi. No queda altra fórmula: això o una regressió autoritària que, lluny d'arreglar res, només ens abocarà a una altra crisi que serà —segur— més greu encara.

Vivament compromesos

Des d’ERC Manresa també estem vivint aquesta pandèmia des del confinament. Des que el dimecres 11 de març vam desconvocar el sopar del premi Maria Casajuana, hem transformat les reunions de l’executiva en xats d’ordinador, i hem posat tots els nostres esforços a facilitar les coses, a difondre informació fiable i a col·laborar amb les institucions o aquelles iniciatives populars que busquen la participació solidària de tots i cadascun de nosaltres. També avui aprofitem per manifestar públicament el nostre agraïment més sincer a tots aquells que cada dia d’aquesta crisi treballen en hospitals, residències o centres assistencials. A tots els que en un súper o al volant d’un autobús garanteixen la mobilitat i els proveïments indispensables. És molta la gent que treballa al servei dels altres! Però no ens podríem quedar tampoc en els aplaudiments o la música als balcons: tota l’angoixa que aquesta epidèmia desperta —sanitària i també econòmica— l’hem de respondre amb alguns canvis, uns canvis que vagin més enllà de les polítiques habituals. 

Certament, la gestió de la crisi des de les institucions estatals només es pot qualificar de desencertada, inspirada per un ideal centralitzador, de formes castrenses, i amb un discurs tronat que recupera el tòpic de la unitat espanyola i avala actituds cada cop més autoritàries. Encara més: impedir un confinament a mida de la intensitat local de l’epidèmia segurament no ha fet sinó incrementar l’actual xifra de morts. I amb tot, aquest exercici crític ja el farem més endavant. 

Avui només us podem demanar que respecteu el confinament, que extremeu les mesures d’higiene i que ens tinguem a tots per compartir els neguits: als que heu conegut la malaltia, als que dissortadament heu tingut difunts familiars... Perquè no sabem pas ni com ni quan s’acabarà. Però, també, perquè estem convençuts que no n’hi haurà prou amb unes quantes setmanes més a casa o bé assajant una nova vacuna. Per nosaltres, la resposta al Coronavirus es fonamenta, més que mai, en els ideals republicans: només ens en sortirem pensant en tothom. Només ens en sortirem si sabem posar el bé comú davant de l’individualisme, si sabem avançar en la governança de la cooperació. I de retruc, si aconseguim la sobirania necessària com a país per afrontar aquesta crisi i la recessió que inevitablement l’acompanyarà. Diuen que fa molt temps que vam sobrepassar els nostres límits naturals. Que haurem d’aprendre a viure diferent, i segurament amb menys. Però, també, es tracta que aquest esforç sigui el de tots, no pas dels de sempre. Que de la crisi no en sortim més desiguals encara! A Manresa, la gent d’Esquerra, ens hi sentim vivament compromesos.

Pels que s'entretenen amb les fotografies: aquest només és un cop de pantalla del programa Zoom i, per tant, no hi ha pas quaranta persones, sinó la meitat! Que sempre teniu por de l'enganyifa!