Qui no coneix Jordi Corrons?

El Pou de la gallina d'aquest mes de febrer de 2020 —el número 361— parla dels manresans influents a les xarxes.  La cosa té la seva gràcia perquè això de la popularitat digital em penso que s'escapa a molts dels nostres lectors que, com jo, es meravellen del número de seguidors que cadascú d'ells arrossega i, encara més, de com això és transformat al capdavall en diners. Sorprenent, ras i curt. I amb tot, les identitats a les xarxes necessiten un contrapunt pràctic, persones de debò per fer rutllar les coses. Per això aquest febrer, al "Qui no coneix..." presentem en Jordi Corrons. Segur, segur que el coneixeu. Com a lector, com a biciclista d'e-bike o ara mateix com a president d'Òmnium. Una persona que sempre us rep amb un somriure franc i a qui li encanta poder resoldre reptes. Incansable i tenaç, aquí teniu l'home:

Jordi Corrons,
Enginyeria, lectura i país

A Manresa hi ha hagut Corrons des de sempre —i en tenim documentats de fa 600 anys. Però la combinació Corrons-Boix va afegir un toc pallarès a la nissaga, que els cinc fills d’en Baltasar i Maria Teresa porten amb orgull arreu del món: Ignasi, Montserrat, Jordi, Xevi i Maurici. Segur que els coneixeu gairebé tots! I d’entre tots, el rinxolat del mig: Jordi Corrons i Boix. Del 22 d’abril de 1972. La mare li havia dit sempre que, quan va néixer, a Manresa nevava. Amb aquest presagi, el Jordi va passar per la Flama, i la Badia Solé i també el Lluís de Peguera abans no va decidir-se seguir cap a l’enginyeria tècnica electrònica. Lector voraç, entrà com d’altres germans al món de l’escoltisme, i va ser al Cardenal Lluch on va fer tot l’itinerari, des de llop a cap, i fins membre de l’equip d’agrupament. Però la feina és la feina, i molt aviat combinà el compromís del cau amb uns primers estius fent suplències a La Caixa, que és d’on sortien les virolles familiars. Resolta la formació, i després de fer-se objector de consciència a Creu Roja, va estar-se quatre anys a Bode-Masats, i just després saltà als Skis Rossignol, —i encara reprengué els estudis, ara encarats a l’enginyeria superior, servant una ètica de treball i esforç que ja voldrien molts calvinistes! El resultat és un títol però, sobretot, una fidelitat que ja ha superat les dues dècades sense cap altre objectiu que no sigui resoldre, un any i un altre, el trencaclosques que permet a la factoria d’Artés produir mig milió de parells d’esquís. Féu números, que aquí no costa: parlem d’un milió d’esquís per temporada, tots de qualitat primera! ¿I, doncs, no és ben clar que el Jordi va néixer sota el signe de la neu? Ara bé, això no ho podria explicar tot. Perquè nevi o plogui, o faci sol, l’home té un altre deler, i això és el compromís amb Catalunya, que també li deu venir de família: voluntari el 2010 a la plataforma Manresa Decideix, hi va fer prou coneixences —Marta Torra, Jaume Puig...— com per anar a petar aviat a la junta d’Òmnium. Una cosa portà l’altra, i ara farà els cinc anys que, després de la consulta del 9-N, n’entomà la presidència amb esperit de servei i renunciant a qualsevol altra militància política. Cinc anys que en el seu cas han estat un no parar: com si no n’hi hagués prou amb el vulcanisme nacional, Òmnium a Manresa abandonava l’històric local del carrer Bruc i s’establia al nou Espai Òmnium, hereus d’un Via fora!, a Sobrerroca. Més espai, millors accessos, i un creixement es-pec-ta-cu-lar. Avui, amb perseverança i entusiasme cuixartià programen més de quaranta actes cada curs i encara acullen a tothom qui els ho demani. I tot, al cor de barri antic, que d’allà el Jordi no se’n mouria i fa anys que hi viu a pler. Ep! Si no és que és cap de setmana i, aprofitant el fred, guilla amb la furgoneta i us el trobeu fent esquí de muntanya en un racó o altre del Pirineu.