Agafi's fort el barret, senyora Jensen!

Hi vaig cada any, i és com una festa: la setmana del llibre en català. M'entretinc en una parada i una altra, i deixo passar les hores que mai són suficients com per acabar el recorregut sencer. I tot i que acostumo a portar una llista mental d'allò que m'interessa -d'allò que compraré segur- el més senzill és que acabi comprant d'altres llibres, fins i tot algun que al capdavall quedarà oblidat. Tant se val, són llibres, i sovint molt bons llibres, molts més dels que mai tindré ja temps de llegir. Enmig de tanta oferta, enguany he ensopegat amb un llibre preciós, d'aquells que de primer t'atrauen per l'edició —una joia, des del paper a les il·lustracions. Ja fa dos anys que va sortir: Agafi's fort el barret, senyora Jensen! Me'l vaig mirar detingudament, atret també per la tipografia i composició, i em va sorprendre que no es tractés d'una traducció escandinava o centreeuropea. No, no. L'autora és Diana Coromines i Calders, i les il·lustracions de Cinta Fosch. L'editora de Mosaics llibres va saber fer-me'n l'article i, pensant més en qui el podria regalar, de seguida vaig firar-me. En acabat, i mentre feia temps per anar a dinar, vaig recuperar la senyora Jensen de la bossa. "Hi havia una vegada una senyora molt i molt velleta que vivia a Dinamarca, un país del nord molt bonic a l'estiu però fred com un glaçó a l'hivern. La senyora Jensen, que de nom es deia Íngrid, feia anys que era vídua". I etcètera. Tot plegat 84 pàgines que al vespre ja m'havia empassat, pensant que Agafi's fort el barret, senyora Jensen! potser podia passar per un llibre infantil però que tampoc ho és estrictament. Només reclama una lectura amb ulls de criatura, que també va bé: hi surten nans, i el parc Tívoli de Copenhaguen, i fins una caixeta d'estrelles de la felicitat. Nadaleja, però només el punt necessari. I el text flueix suau com un raig d'aigua, i les il·lustracions són pura delícia... Em va agradar molt, i ara que els dies s'escurcen -ara que el fred i la fosca s'acosten— sé que la senyora Jensen em farà companyia, mentre enyoro aquells anys que, a casa, llegíem contes en veu alta i la canalla ronsejava abans d'anar a dormir. Pura felicitat: la vida que passa (com) al parc. No res: per regalar o per consum propi, per llegir en silenci o xiuxiuejant a les criatures, procureu-vos-el. I agafeu-vos el barret!