Record de Tolosa de Llenguadoc

Ens estàvem a la carrièra del Taur, a un cop de roc del Capitoli, en uns baixos senzills llogats per quatre dies, i des d'allà vam resseguir carrers i ponts, esglésies i claustres, llibreries i, al vespre, encara podíem anar a la filmoteca, just al costat, allà on el 39 s'hi va instal·lar l'exili socialista que fins i tot tenia un cinema, l'Espoir, i un pati prou ample al davant. Aquí, asseguts bo i a la fresca, vam posar a prova el nostre francès de secundària amb aquell Un homme et une femme, amb en Jean-Louis Trintignant i l'Anouk Aimée, que ja ha complert el mig segle. Segur que la podeu taral·lejar! L'argument s'escolava sota la fosca i bufava un ventet suau que tombava les primeres fulles dels plàtans —i en Trintignant em tornava a la memòria, ara envellit i tristíssim a Amour, que és el meu passat recent: el DVD que tinc encara conserva el retractilat perquè mai, però mai, vaig tenir el valor de passar-la a ma mare, tot i les vegades que me la va reclamar. Tot això serien quatre dies a Tolosa, això i el recorregut per tots els testimonis d'un exili dolorós destil·lat de les memòries —el passat ens empaita— de Gentil Puig: la seu de partits i sindicats, el casal català, l'hospital Varsòvia, el moll des republicans vora el Garona o els cinemes de la plaça Wilson, davant d'on s'aplegaven converses i anhels, debats d'un futur que els acabaria oblidant. Tot això serien quatre dies de vacances, dic, al calaix que també la memòria acabaria oblidant si no fos —ha esdevingut habitual— l'esforç tenaç de la Gendarmeria francesa. El radar que hi ha al St Paul de Jarrat (?) a la carretera entre Andorra i Tolosa, va enregistrar el nostre pas a 83 km, tres més dels permesos! Com una postal, va arribar ahir. En tinc també de Gap i Seta, i ja sé que són 45€, si els pago immediatament, és clar! Cal comptar que aquest és el rigor de la República? Si mai hi arribem, no sé si m'hi acostumaré.