dilluns, 13 d’agost de 2018

Un altre diumenge a Lledoners (300 dies després)

L'estiu avança, les vacances també. Però ahir vam tornar a Lledoners, com cada diumenge. I, com ha estat cada diumenge, ahir érem més que no abans. Tossudament. Hi vaig veure busos i escoltar més músics que mai. Més pancartes, més banderes. Més camp ocupat per centenars i centenars de cotxes... I amb tot, Lledoners no és mai una festa sinó una trobada viva on cantem, versionat, el Cant dels ocells, L'estaca i Els Segadors. Per tal que els nostres presos ens escoltin, per tal de fer-nos escoltar arreu del món. A Lledoners, cada setmana, hi trobo gent diferent, perquè cada setmana quedo atrapat en un lloc o altre entre la multitud. I m'agrada sentir-hi el punt de complicitat no dit, aquesta perseverança que ens agermana. "No ploreu, reivindiqueu-nos", era el missatge que ens feia arribar la diputada Adriana Delgado d'uns presos polítics que no van fet sinó posar unes urnes. 

Ahir, quan feia exactament 300 dies de l'empresonament dels Jordis, el cel amenaçava pluja talment ho fa el futur judici aquesta tardor. Potser per això, el missatge de Jordi Cuixart a l'Ara, em venia un i altre cop a la memòria: no hi ha presons —ni exili— per aturar tanta democràcia. "Sempre vam dir que res ens seria regalat. I ara coneixem millor els límits de l’Estat, fins on son capaços de rebregar el seu sistema jurídic i de dret en nom de la unitat d’Espanya. Per tant, necessitem enriquir lideratges i assolir els grans consensos que tants resultats han donat sempre. I per fer-ho, necessitem també lideratges a les institucions i a peu de carrer. Gestionar el mentrestant amb respostes socials, com a la pobresa energètica i habitacional, sense abandonar les conquestes assolides"

Algú diu que va per llarg, que n'hi ha per anys. Només sé que haurem de ser més encara, i més determinats, en una actitud que no ha de ser la de defensar-nos sinó acusar l’Estat de vulneració flagrant dels nostres drets fonamentals. Això i -en paraules d'Oriol Junqueras- seguir lluitant. “No patiu, seguiu lluitant. Guanyeu-vos el cor de la gent, de tothom. El que estem vivint és normal, és el que han viscut altres, en altres moments, aquí o en altres processos. Ho heu de viure com una oportunitat per guanyar la llibertat de tots, del país sencer”. 

Al capdavall, vam desfilar cap a casa amb els mots d'en Jordi Cuixart: "Durant cadascun dels 300 dies a la presó, lluny de debilitar-me, he anat enfortint les meves conviccions democràtiques: ja fa mesos que no hi ha condemna que em faci doblegar. Convençut que, amb el pas dels anys, les nostres condemnes els pesaran molt més a ells que a nosaltres. I que el diàleg honest i sense condicions prèvies serà l’única solució de resolució del conflicte polític. Mentrestant, nosaltres continuarem amb la dignitat intacta, la dels qui mai ens deixarem robar el somriure ni les ganes boges de viure. Salut, tendresa, entesa i República".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada