divendres, 4 de maig de 2018

PATINET, col·lectiu ecologista

Ara deu fer un any que des d'El Pou de la gallina m'ho van demanar: el meu record de PATINET. Del que va ser aquell Col·lectiu Ecologista PATINET, a Manresa. No se n'aprofita gran cosa, però més enllà de la memòria en conservo tot just un grapat de documents i tres fotos mal comptades, una de les quals aquí al costat, retallada d'un Regió7. Ara que s'escauen els quaranta anys d'aquells fets, recupero el text sencer i el penjo al blog, ni que sigui per deixar-ne constància. No sé si PATINET va ser ben bé això, però així és tal i com jo ho recordo:




"Em penso que devia ser a primers de 1978 que em vaig incorporar al col·lectiu ecologista PATINET (*). El nom és prou orientador, del to a mig camí de la redempció i la humorada, i a mi això em va captivar. El contacte el va exercir en Xevi Llussà, que em presentà en Joan Torres i l’Albert Puntí, i el Manel Mas, entre d’altres, és clar. Des de 1977, es tractava de fer accions i pedagogia, i en això ens hi vam abocar. Des de fer entrepans vegetals al Passeig –a mi em costava, què voleu- fins a les campanyes antinuclears de l’època. Érem estranys, és veritat, però en aquell temps tothom ho era una mica, i els textos que en conservo evidencien una certa ingenuïtat revolucionària. En fi, PATINET va ésser un grup viu, posicionat en l’òrbita llibertària i contra la deriva marxista que el moviment emprengué anys després. Recordo una assemblea a Gallecs, on col·lectius com el nostre s’aposaven frontalment al desig de crear un partit i una seu central a Barcelona, i tiràvem més a l’acció directa (per posar exemples: una asseguda de dotze hores davant la Fecsa, o la rebuda al President Tarradelles amb un taüt deixat per l’avi Fontanet que ens va portar directament sis hores a comissaria). En fi, una mena d’activisme amb voluntat transformadora. I l’actitud de cadascú de nosaltres era fonamental! Vaig destinar el primer sou a comprar-me una bicicleta a cal Bueso, i vaig començar a beure’m la coca-cola amb vergonya –tot i trobar-la encara prou bona! Llegíem l’Alfalfa i El Ecologista, i encara l’Integral, que ha sabut sobreviure a quatre dècades. En fi, amb PATINET ens vam posicionar contra les mines d’urani al Bages, contra les nuclears o contra l’ampliació de Catalana de gas al barri de Valldaura... amb un paper volant que deia “Sí a l’ampliació” farcit d’ironia. No sé si es va acabar d’entendre, tot plegat, però que jo recordi,  almenys vam organitzar una setmana ecologista o la marxa antinuclear fins Ascó. I amb l’ampliació de membres i un local a les Escodines –els dibuixos d’en Joan Martínez, la incorporació d’en Jesús Valero, d’en Ramon Sala o d’en Xevi Olivé i en Joan Lluís Santolària...- vam habituar els conciutadans als murals quinzenals de can Vergés, allà a la farola, davant Crist Rei. Tot plegat, es va dissoldre potser a les darreries de l’any 80 però em penso que deixàvem llavor de futur i tot. I un pòsit personal intransferible que encara el reconec i conservo".

PS. La Maria Masats em va fer arribar per Facebook l'acrònim sencer que jo ja no recordava pas. Li agraeixo moltíssim i el reprodueixo. És aquest:
Pilot d'Amics Tècnics en Informar Normalment d'Ecologia a Tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada