divendres, 27 d’abril de 2018

La mesquita dels manresans

Avui hem anat, amb bona part dels alumnes del cicle d'Animació Sociocultural i Turisme, a visitar la mesquita Al Fath, a Manresa. I ha estat d'allò més interessant, amb una rebuda extraordinària per part d'Abdellah Anhari, que és el president de la Comunitat islàmica del Bages. En un parell d'hores llargues hem visitat les estances de l'antiga fàbrica de l'Aranya, recuperada com a centre de culte islàmic l'any 2005 i que, en aquests anys, ha crescut i millorat moltíssim. Aleshores, en el moment de la seva inauguració, la nova mesquita manresana es feia visible mitjançant la Xarxa de Diàleg Interreligiós de la ciutat, i des d'aquell moment ha pogut desenvolupar la seva tasca amb la normalitat de qualsevol altre culte. Avui, quan ja ha aquirit la primera planta de la nau de la fàbrica, la comunitat islàmica ha resolt amb l'Ajuntament la provisonalitat de més de dotze anys i ara fa obres per esdevenir no només un oratori sinó definitivament un centre cultural, que es vol obert al barri i a tota la ciutat. De tot això en parlàvem amb els nois i noies que ens acompanyaven i l'Abdellah, que s'ha explicat d'allò més bé i, encara millor, ha contestat un munt de preguntes -sobre el finançament, sobre jihadisme, sobre el Ramadà: una col·lecció de tòpics desmuntats a poc a poc i amb molta confiança. Al davant, un grup de joves bocabadats -m'ho imaginava més fosc, em pensava que estava prohibit... D'entre els assistents, però, també hi havia qui havia passat per la mesquita. "Jo venia aquí tots els dissabtes, a aprendre àrab". Perquè és clar, també tenim alumnes de tracidió musulmana que ara ens ensenyen els llibres, recorden estones passades i parlen d'un futur a la ciutat que es vol compartit. Vull creure que tantes hores d'animació sociocultural trobaran amb l'actual associació islàmica punts d'entesa. Que entre tots continuarem trenant aquesta ciutadania tan nova i diversa, i al mateix temps, tan enriquidora. En acabat s'acosta l'hora de plegar, i ho enllestim amb un te fred i dolcíssim, i unes pastes que reconeixem de la pastisseria dels Benadi. I agraïm la visita i l'estona mentre baixem a recuperar les sabates abans d'enfilar el camí de casa. Convençuts que el valor de la mesquita és que sigui, també, de tots i cadascun dels manresans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada