Vigència de Joan Fuster

"En comptes d’arguments, empren mordasses: posen mordasses als seus contradictors. Ells no són els primers a fer-ho i no hi seran els últims, per desgràcia. Fan callar. Això és més fàcil i més segur que no pas discutir i refutar. Saben que no tenen raó, i per tant, no volen embrancar-se en raons, en raonaments. Només se senten tranquils quan han reduït els altres a silenci."

Aquest és un fragment del Diari (1952-1960), de Joan Fuster. El va escriure a Sueca un divendres 29 d'agost, i allò que frapa és l'any: 1958. No res, que han passat gairebé seixanta anys, i hom diria que comptat i debatut no hem avançat gaire. O no pas tant com ens pensàvem! Sigui com sigui, recuperar Fuster -l'escriptor, el polemista, el pensador, aquest pare dels Països Catalans- és un exercici que hauríem de fer regularment per allò que té d'estimulant i, també, d'higiènic. Recuperar Fuster i recuperar-lo en públic. Per a tothom: per exemple aquest dissabte matí, a Manresa. El Col·lectiu Desvalls fa anys i panys que hi brega. No us ho perdéssiu pas!