Set anys al Guillem Catà

Divendres vam ser tot el matí a Cardona, amb el grup dels de 2n del cicle superior d'Animació Sociocultural i Turisme (ASCT). Feia un fred que pelava, però els grups van anar fent les presentacions turístiques, i vam acabar al castell, arrecerats al capdamunt de la torre de la minyona. I mentre enllestien una dramatització sobre una princesa captiva per amor (un episodi d'interculturalitat francament mal resolt) vaig pensar que era una sort poder ser allà, amb aquella canalla, d'excursió, avaluant aprenentatges i capacitats. I és que ara -primers dies de febrer- faig comptes que de tot això ja en fa set anys, set anys de tornar a fer de profe, d'anar cada dia al Guillem Catà, de barrejar-me entre nois i noies carregats d'energia, de sentiments, de dubtes i de rialles, per fer llengua i literatura, per fer cultura... per fer tot allò què convingui. I encara que cada dia l'acabo més cansat, em fa feliç de ser-hi, d'aprendre-hi jo també tantes i tantes coses. De compartir tot aquest temps que ells, joveníssims, omplen d'expectatives. Per a tots ells, doncs, el més gran dels agraïments.