dijous, 15 de febrer de 2018

Qui no coneix Carme Currius?

Aquest febrer, El Pou de la gallina presenta un tema del mes que ressegueix les petjades que el pas del temps ha deixat a la pell de la nostra ciutat: una col·lecció de plaques que, sense pretendre ser exhaustiva, sí que recull un bon grapat de testimonis patrimonials i turístics. El rigor de l'article contrasta amb la darrera pàgina de la revista. Qui no coneix la Carme Currius? Riallera i directa, la Carme sap que cada gener, passats Reis, cal atacar el Carnaval. I ella ho fa a cop de roba i tisora, apamant trossos i retalls que esdevindran disfresses. I la resta de l'any? Ui, per poc que la conegueu sabreu que no para. I n'està contenta, talment l'ha dibuixada magníficament Maria Picassó!

Carme Currius,
entre lycra, cotó i cretona


Pel nom pot ser que no us soni, però aquesta fesomia... I doncs, no cal pas ser modista per reconèixer-la. Només que us convingui un pessic de roba i segur que la recordeu, allà a la casa dels Trossos, al carrer del Cós, a tocar del Bruc. Ara mateix, a les portes del Carnaval, no n’hi ha pas poca de gent que fa cua per guarnir-se! I és que amb els tutorials d’internet, i màquines a preu de ganga, cosir avui és moda. I la Carme —Carme Currius i Vilaginés— té la tela que els convé. Filla del Jaume i de la Palmira, després de fer la primària al Sagrat Cor i deixar esclatar l’adolescència i el batxillerat al Peguera, va decidir que ella estudiaria disseny i patronatge. Tallar, embastar, emprovar i cosir! Per a major estímul, la mare acabava de parar botiga al carrer de la Mel –la primera casa del Trossos- i la Carme d’ençà els divuit anys hi farà mitja jornada cada matí. Dos anys després, el 1982, comença l’anar i venir a Barcelona cada tarda. Els primers passos foren a l’escola de Felicidad Duce, aleshores octogenària, en un ambient devot del gran Balenciaga. Però, entre disseny, patró i puntada, la Carme descobreix també la llibertat, i s’escapa a resseguir carrers i botigues, a conèixer gent i idees. El seu caràcter entusiasta es multiplica, i al cap de quatre anys ja ha deixat els estudis a favor de la recerca i la producció. De primer a Textures, un taller creat per Rosa Escalé i Montserrat Selga per tal de teixir, estudiar i fins fer cursos de tèxtil. I ben poc després, l’any 1986, munta un taller on fer les pròpies confeccions, que són de punt i triomfen un estiu i un altre a les botigues de Sitges. Retalls cada matí, taller cada tarda i, als migdies, fent el paper de comercial, gairebé que li acaben la corda. Encara més, bo i casada, i mare del Roc i després de la Cristina... És aleshores, amb més idees que no pas temps, que s’associarà amb la seva cunyada Consol i la seva cosina Nuri, i fundaran la Línia parentela! I per allò de trobar solucions quan hi ha una ensopegada, diversifiquen cotó i punt, i s’introdueixen al món de la lycra: comencen a vestir esportistes i clubs, grups de dansa, de hip-hop i fins de correfocs d’arreu de la Catalunya central, i més lluny i tot si convé. Cal dir que ha estat un no parar? Trenta-set anys fent dotze o tretze hores diàries, «i tot a base de boca-orella. Mai hem sortit a buscar feina!». Però li agrada —pensar, dissenyar, tallar, cosir...— i encara més tractar amb la gent. I és que entre cotó, lycres i cretones, la Carme sap atendre a tothom, sigui una reposada entusiasta del patchwork o la més atrevida trapezista del circ. I sap que el secret no és tant treballar sinó passar-s’ho bé treballant. Això sí, bon punt el divendres s’acaba, ella se’n va a fer coreografies al Kursaal. Perquè li agrada sortir, i li encanta la festa. I us la podeu trobar un dia, a la impensada, a París –hi ha fet cap més de vint vegades!— o encara, sota un tros de roba acolorit, als propers balls de carnestoltes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada