divendres, 4 de desembre de 2015

20D: Anirem a Madrid per dir-los que som República

Avui, amb un fred que pela, els d'ERC Manresa hem esperat l'inici de campanya al voltant d'una taula amb pizza i xibeca. En tot just sis mesos, les terceres eleccions! I tot i el cansament de l'hora, l'ombra de la decepció, o aquesta rasca pròpia de desembre, encara ens hem aplegat quinze persones per fer tres grups de cartells i un de pancartes. Aviat ens hem animat mentre esperàvem les dotze, sota l'atenta mirada del trio Rufián, Tardà i Vidal multiplicada en centenars de cartells amb suport de propilè. Resoltes les pizzes, ens hem fet algunes fotos, i la colla del centre històric ha començat a desfilar a peu, mentre els altres ens entaforàvem als cotxes. I amunt i avall, aquí posa'ls de dos en dos, aquí un de sol, aquell de cara al semàfor, aquest a tocar de l'escola... Les campanyes en el seu àmbit local tenen veritables artesans de la comunicació política, i es coneixen una ciutat que és feta de fanals estratègics i tanques per empastifar legalment. Els racons de les pancartes, les que quedaran més ben il·luminades, les que potser quedaran més segures…. Mentrestant, comentem les marrades d'aquests dies, l'exasperant lentitud a l'hora d'abordar acords per la independència. Al meu grup hi ha la Teresa Sánchez, que és candidata al Congrés i mai se n'havia vist de tan crespes. La Teresa va néixer a Medina del Campo, a Valladolid, l’any 1946. És una dona gran, a punt de complir els setanta anys, que s'ha passat la vida treballant des que l’any 1962 va arribar a Manresa per entrar a la Fàbrica Nova. És ella qui em fa pensar amb en Joan Tardà: 'Estem a les portes d’una revolució democràtica que tindrà els elements d’una gran revolució social'. Això i, també, que només és possible guanyar sumant a tothom. Ara, doncs, ens cal tornar a fer uns molt bons resultats, i anar a Madrid mal que fos l'útima vegada, i dir-los que aquest cop som nosaltres els que guanyem. Que som a punt de construir la República catalana, la República que hem de deixar als nostres fills com a model de societat més justa, més igualitària i, singularment, més lliure. L'esforç dels que ens han precedit -un esforç tan gran com el de la Teresa, també!- s'ho mereixen. Que és com dir que ens ho reclamen.

La Teresa Sánchez Barrocal, la coneixeiu? La primera per l'esquerra, no podia ser d'altra manera. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada