Ana Ballesteros,
sardana viva a les xarxes
Es diu Ana Ballesteros Garriga, i té botiga al barri de la Sagrada Família, a tocar mateix de la parròquia. Confecció i gèneres de punt. Allà l’Ana, hereva de la tradició familiar, hi despatxa roba interior amb el mateix entusiasme que els seus pares ho feien plantant parada a la Muralla. O en uns baixos de lloguer, després, a la carretera del Pont de Vilomara. Ara, però, és ella qui governa l’establiment en un perpetu anar i venir: tan aviat poden ser uns mitjonets per criatura com, punt i seguit, convé presentar un pijama folgat per a una àvia ferma. Però allò que us ha de fer reconèixer-la és, sobretot, la seva passió sardanista, en un lliurament absolut. I això que no s’hi va posar fins els trenta anys, arran d’un curset a l’associació de veïns del barri, amb la Sempre Junts. D’això ara en fa just un quart de segle, i d’aquella experiència ja no n’ha sortit mai més. Començà per participar a les ballades quinzenals de Nova Crida i, mitjançant l’Emili Majó, va fer la colla i amics. En acabat vingué la coneixença d’en Francesc Soler i Mas, i una cosa portà l’altra: de les ballades els dijous d’estiu, del concurs de la Llum... L’Ana era –i vol ser- una dinamitzadora de la sardana. I començà per gravar les audicions amb casset i aviat la vam tenir a la ràdio, recollint estrenes i entrevistes, també. Ja la teniu present? Encara avui, els dimecres de 3 a 4 l’escoltareu a Ràdio Manresa, als Aires de Catalunya, amb la Núria Solé, de conductores. Però encara més, no la recordeu, menuda i amb cabell curt, fent fotos a tort i a dret? Dels rodets de trenta-sis a les actuals digitals, fixeu-vos-hi a qualsevol ballada de Manresa o del Bages, vinga immortalitzar rotllanes! Tan incansable com entre setmana rera el taulell. I aire! Perquè l’Ana vol sardanes vives i viscudes, i en acabat recull imatges de balladors i també de cobles i, sumant milers i milers d’instantànies, avui les penjarà al Facebook –de Nova Crida, de l’Agrupació, al seu mateix! Perquè ningú no es perdi aquest entusiasme ni, encara menys, quedi anònim. Visca!
Es diu Ana Ballesteros Garriga, i té botiga al barri de la Sagrada Família, a tocar mateix de la parròquia. Confecció i gèneres de punt. Allà l’Ana, hereva de la tradició familiar, hi despatxa roba interior amb el mateix entusiasme que els seus pares ho feien plantant parada a la Muralla. O en uns baixos de lloguer, després, a la carretera del Pont de Vilomara. Ara, però, és ella qui governa l’establiment en un perpetu anar i venir: tan aviat poden ser uns mitjonets per criatura com, punt i seguit, convé presentar un pijama folgat per a una àvia ferma. Però allò que us ha de fer reconèixer-la és, sobretot, la seva passió sardanista, en un lliurament absolut. I això que no s’hi va posar fins els trenta anys, arran d’un curset a l’associació de veïns del barri, amb la Sempre Junts. D’això ara en fa just un quart de segle, i d’aquella experiència ja no n’ha sortit mai més. Començà per participar a les ballades quinzenals de Nova Crida i, mitjançant l’Emili Majó, va fer la colla i amics. En acabat vingué la coneixença d’en Francesc Soler i Mas, i una cosa portà l’altra: de les ballades els dijous d’estiu, del concurs de la Llum... L’Ana era –i vol ser- una dinamitzadora de la sardana. I començà per gravar les audicions amb casset i aviat la vam tenir a la ràdio, recollint estrenes i entrevistes, també. Ja la teniu present? Encara avui, els dimecres de 3 a 4 l’escoltareu a Ràdio Manresa, als Aires de Catalunya, amb la Núria Solé, de conductores. Però encara més, no la recordeu, menuda i amb cabell curt, fent fotos a tort i a dret? Dels rodets de trenta-sis a les actuals digitals, fixeu-vos-hi a qualsevol ballada de Manresa o del Bages, vinga immortalitzar rotllanes! Tan incansable com entre setmana rera el taulell. I aire! Perquè l’Ana vol sardanes vives i viscudes, i en acabat recull imatges de balladors i també de cobles i, sumant milers i milers d’instantànies, avui les penjarà al Facebook –de Nova Crida, de l’Agrupació, al seu mateix! Perquè ningú no es perdi aquest entusiasme ni, encara menys, quedi anònim. Visca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada