…i a vegades ens en sortim! (ERC omple el Tori)

Hi ha dies que les coses surten rodones, i avui n'ha estat un. I mira que ho hem patit! Dissabte a la tarda, a Barcelona, a l'acte central d'ERC, amb el Joan Lluís, el Manel i el Miquel Àngel coincidíem en el neguit: i si dilluns no omplim a Manresa? Doncs i tant que hem omplert el Teatre Conservatori! Amb gent de Manresa i gent d'arreu del Bages, tota la platea sencera, amb gent dreta i, de seguida, amb el primer pis i tot. Bones vibracions, molta complicitat, somriures... La Marta Rovira, que arribava cansada d'unes sessions maratonianes per al pacte -o no- entre Junts pel Sí i la CUP s'ha desvetllat de cop. Injecció de moral bagenca! I surava a l'ambient, des der la presentació d'en Jordi Pesarrodona, des que s'ha disparat Mirella Cortès, de Sallent: "No tenim por. Defensarem el vot i el país. I hem de guanyar!". I vinga aplaudiments! En Santi Vidal ha aplanat el camí cap al Senat i ha enumerat les raons d'una presència curta però intensa a Madrid, "per dir-los que no desobeïm, que allò que passa és que obeïm el mandat del poble de Catalunya, que obeïm lleis internacionals, que ja som ciutadans de la República Catalana!". I més i més aplaudiments d'aquests de "Som República" que és el lema de campanya. A continuació un home valent i molt estimat al Bages: Joan Tardà. Ha estat ell qui, apel·lant a l'esforç dels nostres avis i pares, que mai no es van rendir, ha denunciat que "no hi ha solucions espanyoles als problemes de Catalunya". I afinant més encara, no ens ha reclamat comportar-nos com a maulets o segadors, però sí, almenys, "exercir els nostres drets per fundar la República catalana el més aviat possible". I a la recta final, Marta Rovira, en un discurs trenat del primer al darrer mot, per reivindicar aquest mandat democràtic del Parlament, per reivindicar "l'àmbit de consens suficient" per poder resoldre el futur govern del país i recórrer els divuit mesos amb un acord molt transversal i fort. "Però abans, cal tornar a omplir les urnes de vots independentistes que diguin que no ens rendim". Tot el contrari: ens en sortirem! (Més i més aplaudiments). En acabat ha estat Gabriel Rufián qui ha pres la paraula, com a cloenda d'una hora que s'ha fet curtíssima: "Sonrían, hemos venido para ganar". I en Rufián, que té el seu ritme, ho sentencia "porque ya les hemos ganado, les ganamos el 27S, y ellos han perdido, y deben ser demócratas porqué no habrá otro referéndum". Cap més que no sigui el que rubriqui la nostra nova constitució. I vinga aplaudiments! I hem acabat amb la cançó de la campanya i la gent dalt de l'escenari, fent-se fotos i més fotos, que l'acte s'ha allargat mitja hora més. I semblava ben bé que ho teníem a tocar. I que a vegades, després de l'esforç -dels correus, de les trucades, de les parades, dels mercats, dels bànners i dels anuncis, després de la darrera passejada per la fira de Santa Llúcia - doncs això, que a vegades ens en sortim. I si ens n'hem sortit a les municipals i al Parlament; si ens en vam sortir a les europees, ara ens n'hem de sortir el dia 20, per al refotut Congreso. No hi ha marxa enrera ni ens creurem promeses fantasioses! Fem fort l'equip i avancem una darrera passa que és la definitiva. Perquè anirà bé, i si és per ERC, ja no tornarem mai més a Madrid com a súbdits. Som República! I tot plegat haurà valgut molt la pena!!

La foto és d'aquelles de photo-call. Hi falta moooolta gent de Manresa que estava pencant per la platea. Però explica prou bé el moment que vivim. La resta resseguiu-la al Facebook: una munió de fotos per a cada secció local, de la platea des del primer pis, de tots i cadascun dels ponents... Una festa en tots els sentits!