dimarts, 4 de novembre de 2014

Tresserras a Sallent

Ara fa quinze dies que en Josan Manuel Tresserras va ser a Sallent, en un dels pocs actes de campanya que ha fet per ERC. De fet, aquests darrers mesos cada dia de cada dia participa en actes que li proposa l'ANC. L'excepció de Sallent, però, no va ser cap obstacle a omplir la sala amb gent de molt diverses sensibilitats. I va valdre la pena. Aquest és el text que me'n vaig fer i que, aquest primer de novembre, ha publicat el butlletí electrònic d'ERC Bages; la foto, que em va fer arribar la secció local, amb els regidors d'ERC, em penso que és d'en Salvador Arderiu.

Joan Manuel Tresserras omple a Sallent
La propera República catalana ha de néixer 
amb voluntat transformadora

El dijous 16 d’octubre, l'exconseller de cultura i doctor en Ciènces de la Informació Joan Manuel Tresserras va ser a Sallent en una xerrada- col·loqui organitzada per la Secció Local d'ERC, en motiu de la campanya pel 9N. El títol era explícit: "El futur de Catalunya a les nostres mans", i els assistents van fer petita la sala Vilà i Valentí. Gent diversa –dels d’ERC però també de CiU, del PSC, d’IC-V i fins algun cenetista de tota la vida- no es van voler perdre un discurs que ens interpel·la: “Hi ha un nou bloc històric, d’arrel popular, que ara pren el relleu hegemònic”. Tresserras, doncs, va defensar el paper transformador que ha de tenir la futura República Catalana. I va convèncer abastament.

A les darreres generacions, a Catalunya s’observa un moviment popular que relleva les velles classes dirigents perquè –després de cent anys de projecte noucentista!- ara hi ha un nou projecte de país”. Amb aquest to, l’ex-conseller va invertir els primers seixanta minuts de la sessió, de perfil clarament acadèmic però, alhora, plens d’entusiasme. “Les noves generacions, ja en democràcia, han crescut desacomplexades, i no viuen dels símbols. Reclamen un projecte i descobreixen que no hi haurà projecte si no el fem nosaltres mateixos”. (...). “I ara som impacients, perquè estem fent una revolució tranquil·la, democràtica i civilitzada”. I transformadora, nítidament d’esquera: “Volem un canvi econòmic, social, sobre els impostos, igualitari... Si ens en sortim, els llibres d’història en parlaran”.

Al torn de preguntes, inevitablement, va aparèixer el concepte d’unitat, el paper dels partits i de l’ANC o el proper, immediat, 9N. I Tresserras tingué per cada cas una resposta tranquil·la i argumentada, sense pressa. Per convèncer que al davant hi tenim un adversari veritablement fort, però que ens en podem sortir: la clau no és dissimular la tensió entre partits o idealitzar una llista única que ens descobreixi els flancs. “Allò que cal és aquesta taca d’oli, de gent mobilitzada i generosa, estiguem disposats a incorporar fins i tot aquells sectors socials que encara ara, en aquest projecte transformador, s’hi senten estranys”.

Com que ja es veia a venir que la cosa no seria breu, a Sallent encara hi va haver pa amb tomàquet i embotits, i fins i tot coca per tal que, els que en volien més, i a peu dret, s’entretinguessin amb els serrells: “Com més grossa la diuen, més es nota la seva fragilitat” . Vam tornar a casa força tard però optimistes del tot, i més compromesos encara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada