dijous, 13 de febrer de 2014

Tres anys al Catà (gràcies!)

Dimarts m'arribo al gimnàs de l'institut perquè, per segon any, el Guillem Catà participa al projecte "Fem dansa!", i sé que si passo per allà podré trobar la Montse Colomé. Com que l'assaig ja ha començat, però, m'encanto una estona des del banc lateral: hi ha els meus alumnes de 4t d'ESO que, és meravella, es mouen d'una banda a l'altra amb una harmonia desconeguda. Aeris. Somrients. Gairebé diria feliços de ser a l'institut. Gairebé! I mentre escuro el got de cafè faig comptes: divendres va fer tres anys que sóc al Guillem Catà! Tres anys, que aviat és dit. Fent classes de català. Fent una mica de tot. Fent temps per abraçar la Montse Colomé i pensar que, encara, conservo aquesta felicitat de ser a l'institut. Diferent del primer dia, és clar -el Catà posa a prova la paciència molt sovint, i la professionalitat i fins el civisme, i no parlo només dels nanos: els carallots arreu es multipliquen! Però encara ara estic convençut de la feina que fem, tan plena d'oportunitats, tan plena de retorns. Com aquests adolescents que, maldestres i pletòrics, s'ajauen un moment abans de continuar ballant. Omplint de joia tot el gimnàs i tots els que, aquests anys, tenim la sort d'acompanyar-los.

Disposar de la Montse Colomé als assaigs del centre és gairebé un luxe immerescut. Ella i l'equip que mena fan una feina de valor incalculable. Molt per sobre de les programacions, les proves i tota la parafernàlia que gastem. I de resultats immediats… Doncs això: un luxe.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada