Diumenge filial de febrer

Així com hi ha mares i pares que pengen a facebook les fotos d'un nadó o d'un primer aniversari, de criatures de mesos enjogassades a la neu, o brutes de xocolata, de canalla disfressada de carnestoltes o passant unes vacances extraordinàries a la platja, també s'escau -i no hi ha avís- que algú retira dels seus prestatges més de cent o cent-cinquanta llibres i et diu "¿que us aniran bé per a l'escola?" mentre t'adones que la filla s'ha fet gran i que, de tot aquell paper, ja no en fa res. I que sí, que gràcies, que ens anirà bé a la biblioteca de l'escola, i que fins n'hi ha per la de l'institut. Encara m'arriba un comentari de voluntat balsàmica: "Ja n'he triat uns quants, de record". Però els records són tots uns altres, és clar, com els d'un facebook inexistent. I tu no acabes d'entendre, ni podries, com s'ha fet gran, tan de pressa, la canalla. I fas un darrer repàs a tots aquells llibres per, discretament, encara salvar-ne un altre que (¿què hi fa allà?), un dia, ja fa molts anys, va ser el primer.

Els llibres per canalla de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat sempre han donat col·leccions extraordinàries. Sovint amb els millor il·lustradors, com ara l'Arnal Ballester. El vam comprar el 1990. Inoblidable.