dilluns, 23 de desembre de 2013

Nadal de dol al Catà

El "Nadal al Catà" d'enguany quedarà per sempre més vinculat a la Laura Ferrer a qui ahir diumenge, a Castelltallat, un funeral multitudinari acomiadava. La Laura Ferrer havia mort divendres en un dissortat accident de trànsit. Tot just tenia 20 anys! I era una alumna de 2n curs, del Cicle superior d’educació infantil a l'institut Guillem Catà. Tots els seus companys la recorden com una alumna activa, feliç i comunicativa, a qui li agradava molt fer d'educadora, estar amb la canalla, organitzar activitats… Precisament divendres se n'anava a fer pràctiques d’educació infantil a Fonollosa! Se n'anava a celebrar Nadal amb els nens.

La notícia, aquell migdia, ens va trasbalsar. I fins ens va fer rumiar de suspendre la darrera sessió de "Nadal al Catà", la que adreçàvem als pares. Al capdavall vam decidir que, si més no, aquell “Nadal al Catà” havia de continuar, tal i com molt probablement ella hagués volgut que féssim. Perquè educar vol dir fer coses que ens facin créixer i ens facin pensar, fins i tot com quan aquestes coses costen. Fins i tot en dies així. Mai més oblidaré el silenci i la perplexitat de tots els cantaires i actors, asseguts al pati de butaques de "Els carlins", quan van haver arribat tots a quarts de set del vespre. Nois i noies de l'ESO que no coneixien pas la Laura, que ni hi coincidien d'horaris, però tots ells aclaparats, gairebé incrèduls. Perquè, de sobte, topaven amb una realitat no programada, desoladora, absolutament cruel. Tristíssima i indefugible.

Divendres al vespre va costar molt començar. La directora va llegir prèviament un comunicat en nom de tot el centre expressant la commoció. "Ara, quan s’aixequi el teló, començarà el “Nadal al Catà”. Us demanem un vespre de respecte. Perquè hem pensat que li dedicaríem l’espectacle a la Laura, i voldríem que aquest esperit de Nadal, aquestes ganes de compartir que tots tenim, també li arribés a ella, allà on sigui, a ella, a la seva família, a tots els que l’han coneguda i l’han estimada. Us demanem doncs, un minut de silenci, dempeus, mentre escoltem a manera de comiat la música de “Santa Nit”. Aleshores un sol fagot va omplir el silenci de la sala i em va fer l'efecte que, per molts més "Nadal al Catà" que fem anys a venir, sempre recordarem aquesta noia absent, tan jove i tan estimada, tan injustament perduda. Com una nova estrella al mig del cel, tan fràgil i fugissera com ho podem ser tots nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada